Estic gratament sorprès. L’ajuntament de la meva ciutat, Barcelona, donant proves de seny i sentit comú, ha decidit alegrar-nos el temps d’Advent amb més llums; amb uns galets il•luminats; un magnífic pessebre que, com des de fa uns quants anys, s’entén; i una façana del consistori que recorda el calendari del Nadal. El govern d’esquerres no ha tingut cap problema ideològic de recordar a la ciutadania que estem en temps d’Advent. És a dir que, com comentava ahir, no és un temps qualsevol, és el temps d’espera d’un esdeveniment que té un profund sentit cristià. El temps de Nadal pels cristians està ple de valor de fe, i així el vivim. Però per altres persones aquestes festes són moments de trobada i de vida familiar intensa. El Nadal convoca, aplega i uneix.
El temps d’Advent i de Nadal són festes que, al marge dels seus valors religiosos, són moments en que la tradició popular els hi donat una profunda càrrega d’humanitat. La pròpia secularització de la societat no ha desvirtuar el sentit d’aquestes festes. La preocupació per la laïcitat de les institucions públiques que tenen algunes persones no ha de comportar abandonar el sentit comú. Una cosa és preocupar-se per evitar la confusió que pot generar l’existència d’uns símbols religiosos estàtics en edificis públics, i l’altre cosa és pretendre, per exemple, substituir els pessebres dels centres educatius per respecte a les tradicions religioses no catòliques o als ateus confessos. No és el mateix. L’arrelament de costums religioses en la cultural popular identifica un poble i li dóna el tremp que el diferencia d’altres que tenen altres tradicions. El pessebre és d’un d’aquests signes. Fora un signe de mala educació pretendre, en nom d’una determinada interpretació de la laïcitat negar fer pessebres en les escoles públiques.
És un error pensar que les iniciatives contra la costum de fer pessebres és donar un pas a favor de la laïcitat, el que és realment és un pas més a favor d'un model laïcista de la societat. Els que promouen aquestes iniciatives ho fan des d’una lectura excloent i restrictiva de la laïcitat; ja que hi ha altres comprensions que entenen la laïcitat com un projecte incloent de convivència. Mentre la primera és coherent amb una visió tancada i controladora de la societat, l’altra creu en el valor de la societat oberta i respectuosa amb les creences de les persones. A més, desdibuixar el sentit tradicional d’aquestes festes és difuminar els símbols socials que s’han anat definint al llarg del temps i que, al final, són valors permanents que li donen identitat. És preocupant que alguns sectors del sistema educatiu públic justifiquin, si és el cas, aquest tipus de decisions a partir del reconeixement de l’autonomia dels centres. No crec que la qüestió del pessebre, amb tota la càrrega de valors que té per la formació dels nenes i nenes, pugui deixar-se en les mans d’unes persones que han decidit practicar el laïcisme de combat des de les escoles públiques.
El temps d’Advent i de Nadal són festes que, al marge dels seus valors religiosos, són moments en que la tradició popular els hi donat una profunda càrrega d’humanitat. La pròpia secularització de la societat no ha desvirtuar el sentit d’aquestes festes. La preocupació per la laïcitat de les institucions públiques que tenen algunes persones no ha de comportar abandonar el sentit comú. Una cosa és preocupar-se per evitar la confusió que pot generar l’existència d’uns símbols religiosos estàtics en edificis públics, i l’altre cosa és pretendre, per exemple, substituir els pessebres dels centres educatius per respecte a les tradicions religioses no catòliques o als ateus confessos. No és el mateix. L’arrelament de costums religioses en la cultural popular identifica un poble i li dóna el tremp que el diferencia d’altres que tenen altres tradicions. El pessebre és d’un d’aquests signes. Fora un signe de mala educació pretendre, en nom d’una determinada interpretació de la laïcitat negar fer pessebres en les escoles públiques.
És un error pensar que les iniciatives contra la costum de fer pessebres és donar un pas a favor de la laïcitat, el que és realment és un pas més a favor d'un model laïcista de la societat. Els que promouen aquestes iniciatives ho fan des d’una lectura excloent i restrictiva de la laïcitat; ja que hi ha altres comprensions que entenen la laïcitat com un projecte incloent de convivència. Mentre la primera és coherent amb una visió tancada i controladora de la societat, l’altra creu en el valor de la societat oberta i respectuosa amb les creences de les persones. A més, desdibuixar el sentit tradicional d’aquestes festes és difuminar els símbols socials que s’han anat definint al llarg del temps i que, al final, són valors permanents que li donen identitat. És preocupant que alguns sectors del sistema educatiu públic justifiquin, si és el cas, aquest tipus de decisions a partir del reconeixement de l’autonomia dels centres. No crec que la qüestió del pessebre, amb tota la càrrega de valors que té per la formació dels nenes i nenes, pugui deixar-se en les mans d’unes persones que han decidit practicar el laïcisme de combat des de les escoles públiques.
La imatge del pessebre és del blog http://www.matxambrat.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada