Confiar junts - II

Per això el principal problema d'ara és la regeneració de la confiança. Això és cosa de tots perquè confiar és creure junts. Cadascú amb el grau de responsabilitat i esperança que li és pròpia. Per això és urgent tornar a parlar i reforçar els valors sòlids enfront de l'aparent volatilitat d'alguns valors. Des de l'àmbit polític cal endegar una crida moral als ciutadans de Catalunya per tornar a confiar en les possibilitats de tirar endavant. Ens trobem en una situació que reclama consens per resoldre un greu problema de confiança. Si algú en vol treure profit partidista s'equivoca. Ara és temps de diàleg i acords. Com els acords que feren possible desencallar el tema del finançament, el consens que permeté el pacte educatiu o l'acord sobre el pla d'infraestructures. Cal reprendre aquest esperit per convocar a la societat política, empresarial, social, cultural, comunicativa, cultural i religiosa per identificar i reafirmar els valors cívics de convivència. El futur només es construeix des de el creure junts que aquest futur és possible.

Tota reflexió sobre la confiança comporta preguntar sobre el qui, com i des d'on es genera aquesta confiança. L'actual crisi de confiança no és una abstracció. És una crisi que afecta a les institucions a les quals fins ara la societat contemporània havia confiat la transmissió de valors. Algunes d'aquests institucions estan fortament qüestionades. El magistrat italià Giancarlo de Cataldo, conegut tant per la seva activitat judicial com a escriptor de novel•les negres, opina que bona part de la crisi de la societat es deu a "una barreja de la televisió i cocaïna, drogues de masses que han substituït als valors que un dia ensenyaven el Partit Comunista i les parròquies". Les paraules d'aquest magistrat, amb un punt d'exageració, estan carregades de raó. Els instruments bàsics de transmissió dels valors sòlids s'han difuminat. Només es podrà a tornar a confiar si des de diversos àmbits de la vida política, econòmica, social, religiosa i cultural hi ha persones que parlen i viuen de nou, de forma pública i clara, els valors que desitgem que perdurin per humanitzar la societat.

En aquest sentit, cal estimular la recuperació del sentit bàsic de la política. Però cal recórrer aquest camí des de el testimoni dels valors que donen sentit a l'acció política. És la política del dia a dia que molts homes i dones fan als ajuntaments, als parlaments i a les institucions de govern. És la política que escolta, parla i treballa per resoldre els problemes dels ciutadans. És la política que imagina el futur i s'arrisca amb valentia. És la política que tanca els ulls per pensar que el futur serà millor que el present. És la política que no s'enriu de l'adversari. És la política que respecta els altres, fins i tot els que políticament estan més allunyats. És la política que respecta les idees contràries però és impecable amb els immorals. És la política que lluita perquè tothom pugui dir el que pensa. És la política educada i amable. És la política que no adula, ni és falsa. És la política que estima la veritat i la justícia, la bondat i la pau. És la política que cerca i mira de construir consens i acords. És la política de peus sòlids i mirada a l'horitzó. És la política de l'esperança i política esperançada. És la política que ens permet viure i conviure. És la política que humanitza la societat i ens fa sentir-nos tots més propers a les persones. És la política que esdevé pedagogia i transmissió de valors. És la política que vol humanitzar la societat. És la política que forjaren molts homes i dones que ens han precedit. És la política que recorda els que pateixen i sofreixen. És la política que és memòria de llibertat. És, en definitiva, la política que necessitem per caminar confiadament tots plegats cap el futur.

L'article es troba a la revista Valors