Europa i l'Islam

Un recent informe basat en una enquesta de la Fundació Soros sobre la integració dels musulmans a la societat europea, "Muslims in Europe" aporta dades força interessants per comprendre com es dóna la integració dels musulmans en les societats europees. Tècnicament, l’enquesta combina el treball quantitatiu amb el qualitatiu. Parteix de 2000 entrevistes en profunditat i 60 grups focals. La mostra de països europeus és àmplia i la base de l’anàlisi són els musulmans residents en les principals ciutats europees. La única crítica a fer és l’absència de ciutats espanyoles. Circumstància que pot esbiaixar la representació de l’Islam en relació als països d’origen.

La principal conclusió de l’estudi és que Europa ha de revisar la seva relació amb l’Islam a fi d’avançar cap un model de societat oberta i inclusiva. Hi ha masses indicadors que apunten en direcció contrària. Un exemple recent: el referèndum suís sobre els minarets. Aquesta consulta indica les dificultats reals existents en torn a aquestes qüestions. Molts europeus creuen que la religió és un barrera per la integració. Els musulmans europeus es mostren profundament identificats en la ciutat on viuen i treballen, molt més que el fet del nacional del país que els acull. Això afecta al sentiment de pertinença. Només el 22% dels musulmans d’Alemanya es senten alemanys i només un 11% perceben que els seus veïns alemanys els tracten com a compatriotes. L’enquesta identifica que aquest problema és bidireccional. A Anglaterra la situació és molt millor. Globalment, el 75% de musulmans creuen que els ciutadans no musulmans els consideren sempre estrangers malgrat haver nascut a Europa. Les polítiques d’integració tenen un profunda caràcter local. Tot passa pel municipi. La majoria dels 20 milions de musulmans europeus viuen en grans ciutats.

La majoria dels europeus musulmans es senten discriminats i sota sospita. Un 68% dels enquestats troben que estan més discriminats ara que anys enrere. El 97,6% creuen que la societat europea té prejudicis contra la seva religió. L’enquesta conclou que a Europa hi ha un important recel vers l’Islam. L’enquesta recomana atendre aquesta qüestió que considera cabdal per tal d’avançar cap la plena integració dels musulmans. Això és un repte. ¿Què cal fer per progressar en la correcta direcció?, ¿quines iniciatives cal prendre per tal d’assolir una major igualtat de drets i un major grau de cohesió social en una situació d’important recessió econòmica i de ràpida extensió de la diversitat?.

L’anàlisi de l’enquesta serveix per trencar molts mites. No és veritat que els musulmans no estiguin integrats. La majoria de musulmans s’identifiquen molt amb la ciutat on viuen i treballen. Les necessitats i demandes dels musulmans són les mateixes que les que tenen els no musulmans. No és cert que els musulmans vulguin viure segregats. Els musulmans volen barris mixtes que afavoreixin la interacció. No és veritat que els musulmans no s’impliquen políticament. Els musulmans amb dret a vot participen en les eleccions locals i en la vida política en general. El 70% dels musulmans voten. El 47% dels musulmans entrevistats tenen algun tipus de compromís social actiu. Els musulmans recelen dels partits polítics basats en la religió o les adscripcions ètniques.

L’estudi recomana treballar per tal d’afavorir la interacció en l’àmbit local. La societat europea oberta i integradora es fa des dels municipis a partir de la barreja i la interacció social. Quan succeeix això baixa la percepció de discriminació. Les ciutats ofereixen l’oportunitat de construir identitats inclusives. A nivell de l’Estat es recomana agilitar els processos de nacionalització per evitar la dialització dels drets polítics dels ciutadans. Un primer pas, diu l’informe final, és facilitar les votacions en l’àmbit local.