El salafisme a Catalunya no és cap qüestió menor. És una realitat viva, en expansió, ben estructurada i amb profundes connexions internacionals. La seva implantació territorial, a la província de Tarragona bàsicament, junt any petites comunitats a Barcelona, Lleida i Girona, li donen una rellevància important. Perquè el salafisme és considerat com un preludi de radicalitats més fonamentalistes. Fins i tot, en els congressos internacionals sobre terrorisme i islamisme radical comencen a dedicar un atenció especial pel salafisme català.
El salafisme català es plural, com ho es l'islam, i com les altres religions. Els medis de comunicació no afinen tant. Són cròniques pel broc gros, sense cap matís o subtilesa. La societat catalana no pot estar massa temps instal•lada en el bonisme d'uns (callar per no denunciar als germans), ni confiar en les generalitzacions d'altres (creure que tots són iguals). Els catalans musulmans, siguin moderats o un pel més rigoristes i tradicionalistes han de denunciar a aquelles comunitats que han radicalitzat tan el seu discurs que no dubten en fer judicis islàmics o s'aventuren en proposar fer patrulles islàmiques per controlar la moral dels catalans musulmans. La pressió de la comunitat musulmana ha de ser constant i impecable contra aquesta gent. El germans musulmans, de creença i adscripció, han de denunciar aquestes aberracions. La sharia aquí no funciona. La Constitució marca quines són les regles de convivència. Les morals religioses no són lleis civils i, en cap cas, es pot pretendre que aquesta moral tingui capacitat legislativa. Aquí no hi ha espai per la sharia.
Cal que prendre consciència de que ens trobem en un punt important d‘inflexió de moltes coses i una d’elles és que alguns errors comesos en la relació amb la comunitat musulmana estan afavorint la radicalització d’algunes de les famílies més fonamentalistes. Fins i tot, comença a prendre cos la possibilitat de crear un partit islamista per captar els votants dels musulmans amb dret a vot. El Partido Renacimiento y Unión de España (PRUNE) ja no és un comentari en veu baixa en certs nuclis. Ara ja és un fet social i polític. Alerta amb el PRUNE. A començat a caminar amb més velocitat del que es pensava.
Per tot això, sembla bastant raonable que els òrgans representatius de l’Islam condemnin sense embuts aquests sectors radicals i afavoreixin que la comunitats musulmana de Catalunya aïllí aquest radicals. I també és important que els salafistes moderats, més religiosos que polítics, condemnin amb decisió també aquests comportaments.
El salafisme català es plural, com ho es l'islam, i com les altres religions. Els medis de comunicació no afinen tant. Són cròniques pel broc gros, sense cap matís o subtilesa. La societat catalana no pot estar massa temps instal•lada en el bonisme d'uns (callar per no denunciar als germans), ni confiar en les generalitzacions d'altres (creure que tots són iguals). Els catalans musulmans, siguin moderats o un pel més rigoristes i tradicionalistes han de denunciar a aquelles comunitats que han radicalitzat tan el seu discurs que no dubten en fer judicis islàmics o s'aventuren en proposar fer patrulles islàmiques per controlar la moral dels catalans musulmans. La pressió de la comunitat musulmana ha de ser constant i impecable contra aquesta gent. El germans musulmans, de creença i adscripció, han de denunciar aquestes aberracions. La sharia aquí no funciona. La Constitució marca quines són les regles de convivència. Les morals religioses no són lleis civils i, en cap cas, es pot pretendre que aquesta moral tingui capacitat legislativa. Aquí no hi ha espai per la sharia.
Cal que prendre consciència de que ens trobem en un punt important d‘inflexió de moltes coses i una d’elles és que alguns errors comesos en la relació amb la comunitat musulmana estan afavorint la radicalització d’algunes de les famílies més fonamentalistes. Fins i tot, comença a prendre cos la possibilitat de crear un partit islamista per captar els votants dels musulmans amb dret a vot. El Partido Renacimiento y Unión de España (PRUNE) ja no és un comentari en veu baixa en certs nuclis. Ara ja és un fet social i polític. Alerta amb el PRUNE. A començat a caminar amb més velocitat del que es pensava.
Per tot això, sembla bastant raonable que els òrgans representatius de l’Islam condemnin sense embuts aquests sectors radicals i afavoreixin que la comunitats musulmana de Catalunya aïllí aquest radicals. I també és important que els salafistes moderats, més religiosos que polítics, condemnin amb decisió també aquests comportaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada