Des de fa uns pocs anys, quan s’acosten les festes de Nadal hi ha persones que proposen fer una lectura laica d’aquestes festes. Es quan, algú suggereix celebrar la Festa d’Hivern o en alguna escola envia una nota als pares dient que en lloc d’un pessebre faran un Poble d’Hivern. Aquests persones es justifiquen adduint la diversitat religiosa de la societat i perquè la “laïcitat de la societat” reclama treure el caràcter religiós de les festes. Ni la societat és laica, ni les altres religions es demanen no celebrar el Nadal. Ben aviat publicaré un escrit d’un amic meu musulmà explicant perquè celebra el Nadal catòlic. Caldria fer un cartell d’aquest escrit i enviar-lo a totes les lligues laïcistes que es fan i es desfan per aquestes festes.
Avui és Sant Llúcia. Cal parlar del pessebre. La tradició catòlica establia que el cicle del pessebre començava el 13 de desembre, Santa Llúcia. En aquests dies en moltes llars es feia el pessebre, tot i que en alguns casos es comença abans, per la Puríssima, encara que no es considerava acabat fins que es col•locava el nen Jesús el dia de Nadal. El pessebre es treia per la Candelera, el dia 2 de febrer. Per Santa Llúcia, tradicionalment començava la tradicional Fira de Sant Llúcia, davant de la catedral de Barcelona. La primera festa del pessebre de Santa Llúcia de la qual es té constància és de l’any 1786. Però ara la fira comença molt abans i els pessebres es van fent. Les raons comercials totalment seculars han fet avançar aquesta festa. En la ciutat secular, tot ha canviat. El Corte Inglés decideix quan comença el Nadal, de la mateixa manera que marca l’inici de la primavera. El marketing modern empra el Nadal com un reclam més.
Per aquestes festes, els interessos secularitzats dels comerciants amb col·laboració dels ajuntaments alegren les festes amb garlandes lluminoses. Fa anys, que s’observa una progressiva secularització dels motius lluminosos. Al costat de motius al·legorics del Nadal, pessebres de neó o angelets penjats dels fanals, dominen les il·luminacions de geometria variable. Des de començament de desembre els comerciants aprofiten el to de la festa per obsequiar-nos amb reclams sonors de nadales d’importació. De manera persistent els altaveus dels centres comercials ens inunden de soroll nadalenc i es recorden que tot es globalitza. És a dir, es canten nadales dels Hit parades.
Conclusió. El Nadal cristià era un festa continguda i íntima, reduïda a l’entorn familiar. Amb uns signes que procuraven evocar un record i unes celebracions que convocaven i aplegaven a les persones. Eren festes destinades a commemorar un fet de fe i mantenir vius els lligams socials familiars. Els no cristians també participaven d’aquests valors sense la seva càrrega religiosa. Ningú volia renunciar al Nadal. Ara, la ciutat secularitzada ignora aquests valors i incita a consumir tot el que es pugui i una mica més. El Nadal secularitzat comença molt abans que el temps de Nadal de la tradició cristiana incorporada com a tradició cultural del poble català. L’activitat consumista és bona per reactivar l’activitat econòmica. Però cal conèixer quins són els seus límits. L’actual crisi econòmica ens ha mostrat el riscos d’instal·lar-nos en un consum a base de targetes de crèdit. No estaria de més, aprofitant aquestes festes per reflexionar tots si els valors cristians del Nadal poden ajudar a recuperar una dimensió més humanitzada d’aquestes festes. Per això quan sento les propostes de la celebració laica del Nadal dic: no gràcies.
100% d'acord
ResponEliminajaume