divendres, 11 de desembre de 2009

Montserrat és



Avui al Palau Moja (Portafarrissa 1, Barcelona) El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha inaugurat avui la mostra, acompanyat de l’Abat de Montserrat, Josep Mª Soler; de l’Abadessa del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Montserrat Viñas; de l’alcalde de Marganell, Ramon Bisbal; i de l’alcaldessa de Collbató, Josefina Martínez.
És una exposició que trenca tòpics sobre la muntanya de Montserrat mostrant la seva vessant més cultural, natural i espiritual. Aquesta exposició ha estat organitzada pel Patronat de la Muntanya de Montserrat (Presidència de la Generalitat de Catalunya) coincidint amb el centenari del primer mapa publicat sobre Montserrat, delineat per Joan Cabeza i els 60 anys de la publicació del primer mapa que identifica i enumera les agulles de la muntanya, del topògraf Ramon de Semir i d’Arqué. Gràcies a aquest treball els escaladors i excursionistes passen de numerar les muntanyes a posar-hi un nom.

En l’exposició es poden veure una reproducció d’aquests primers mapes de Montserrat; una maqueta de 4 metres quadrats amb els relleus de la muntanya i la ubicació de les ermites, així com un plafó que recull els més de 900 noms que reben les agulles de la muntanya. Un vídeo recrea un passeig per l’interior de la muntanya i una visió aèria del monestir i de les agulles, juntament amb un audiovisual inèdit mostra la cria dels polls dels falcons.

L’exposició dóna a conèixer les diferents visions, veus i relats sobre la muntanya en set àmbits:

1. Forma. En aquest àmbit es mostra una reproducció del primer mapa de Montserrat, que data del 1909 i enguany compleix el seu centenari. Es tracta del “Mapa topografich de la montanya de Montserrat i de ses vessants”, delineat a mà per Joan Cabeza que es va adjuntar a la Guía histórico-descriptiva del peregrino en Montserrat de Fausto Curiel. En aquesta secció també es pot veure la reproducció del primer mapa que identifica i enumera les agulles de la muntanya del topògraf Ramon de Semir i d’Arqué. També s’explica l’evolució de la representació de la muntanya, des dels seus orígens fins a Google Earth.

2. Relleu: Un audiovisual explica la formació de la muntanya amb una barra de pa. Un altre clip animat explica perquè Montserrat té aquest relleu tan particular.

3. Natura: S’hi pot veure un vídeo inèdit sobre la cria d’ous de falcons i un plec d’herbari original del segle XIX. A més, diferents fòssils, roques i conglomerats mostren la composició de la muntanya.

4. Història: Una maqueta de la muntanya de Montserrat d’uns 4m2 feta a partir d’una fotografia aèria a escala 1:2.000 mostra el relleu de la zona, així com la ubicació de les ermites. En aquesta secció també s’hi pot veure l’evolució de la muntanya al llarg de la història.

5. De tots: Què representa Montserrat per a un escolà? I per a un escalador i un excursionista? I per a una parella de nuvis? Tots ells, a més d’un agent forestal, uns residents estrangers, un monjo i uns habitants de l’Anoia, expliquen en vuit audiovisuals quina és la seva experiència amb Montserrat.

6. Evocació: “La Panxa del bisbe”, “el cavall Bernat”, “el LLoro” o “els Flautats” són alguns dels noms que reben les més de 900 agulles amb què compta Montserrat. Un plafó recull tota aquesta nomenclatura formant la silueta de la muntanya.
.
7. Santuari: Es mostra la importància de la muntanya com a centre de pelegrinatge i d’atracció de persones d’importància mundial, que al llarg de la història han visitat Montserrat per copsar el seu valor espiritual i cultural. També es pot veure el valor de la muntanya com a centre d’espiritualitat al voltant del Santuari de la Mare de Déu i les comunitats monàstiques de Santa Maria i de Sant Benet.

Al llarg de l’exposició es pot veure la importància que ha tingut Montserrat com a símbol d’identitat pel poble català i com a factor d’unió, de retrobament i de reconciliació.
L’exposició està oberta del dia 11 de desembre fins el 28 de gener (de 11 a 20 hores de dimarts a dissabte, i de 11 a 14 hores el diumenge).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada