Alerta

Ho he explicat en diversos comentaris, però vull tornar a insistir-hi: bona part de la comunitat musulmana a Catalunya té la sensació d’abandonament per part de les diverses institucions de govern del país. Alguns fets són ben eloqüents. Des de fa temps no es reben ajuts pel seu sosteniment i això facilita que les estructures que s’havien d’ocupar de la seva estructuració no tinguin recursos per fer-ho. La manca d’ajuts és un obstacle real per prendre iniciatives encaminades a fomentar el procés d’integració i convivència o contribuir a aculturar l’Islam en el context cultural de Catalunya. El resultat més evident d’aquesta situació és la progressiva desorganització i atomització de les comunitats musulmanes catalanes.

Com a conseqüència de l’actual estat de coses les diferents comunitats campen al seu aire i, en l’actual desorientació, algunes són festejades per moviments i corrents  islàmiques de comprensió tancada. D’altres, sense anar tant lluny, malfien dels poders públics perquè es consideren fora del seu interès. Aquesta situació és greu. En poc temps s’estan neutralitzant els èxits assolits per un treball pacient fet a partir d’una meditada política d’afers religiosos. L’actual impàs, fruit d’un conjuntura que obliga, entre altres coses, a notables contencions en la despesa i en les actuacions, pot tenir greus conseqüències en un futur immediat. Els sentiments que apareixen en algunes comunitats musulmanes catalanes són preocupants.