dilluns, 15 d’abril de 2013

Ha fallat el seny


He sentit un escriptor afirmar acertadament que la crisi econòmica ha estat, en part, perquè s’ha perdut el sentit comú alhora de regular les transaccions comercials. Abans, i no fa massa d’això, la gent comprava poques coses a crèdit o, com a molt, previ a la sol·licitud del crèdit, s’estalvia part del cost de la compra. Però el creixement econòmic sens fre canvià les regles i les costums. Tot es podia comprar a conte d’una prosperitat futura que tenia peus de fang. Quan les coses han anat malament tot l’edifici econòmic organitzat per uns hipotètics guanys s’ha desmuntat.

Està clar que el sentit comú no ha estat el criteri que han seguit els grans gestors financers i econòmics, però ¿l’havien de seguir o és una sentit més propi de la responsabilitat individual?. El sentit comú és una funció intel·lectual que unifica tots els altres sentits. Gràcies a ell es pot discriminar i comparar les dades sensibles, percebre i ordenar sensacions constituint així l'eina que fa possible fonamentar la consciència sobre la realitat sensible i donar una estructura a la imaginació. Aquest concepte els catalans el coneixement com a seny. Això ens ha fallat davant l’empenta irresistible dels duros a quatre pessetes que oferien els mercaders financers.

No estaria de més, interrogar-nos col·lectivament perquè ha passat tot això. Pot ser aprendríem que les virtuts que ens identifiquen col·lectivament s’han anat afebliment sota el domini d’uns valors globals inespecífics i de dubtosa solvència. Durant anys han fallat algunes institucions bàsiques de societat catalana que s’haurien d’haver implicat més activament en la promoció d’unes virtuts bàsiques pròpies del nostre país. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada