dilluns, 8 d’abril de 2013

¿Per què escric el blog?


Aquesta pregunta me la formulo ara alhora de preparar la presentació del meu llibre La vida en un blog. Vaig començar a escriure el blog a finals del 2008, el mes de desembre. Durant uns dies que estava a casa engripat, vaig decidir emprar el temps de repòs per provar d’entendre que era això dels blogs. Gràcies als consells del bon amic Jordi Llisterri vaig saber com funcionaven i, amb paciència, vaig fer-me un blog personal. ¿Per què vaig decidir-me a tenir un blog?. Crec que hi ha vàries raons.

Escriure sempre m’ha agradat i crec que, a mesura que s’escriu es millora la tècnica. Tot i que, no em considero cap escriptor, sí que valoro que he aprés a condensar ja que el fet d’escriure dos o tres paràgrafs obliga a practicar la síntesi. Una segona raó era adquirir una disciplina. Escric cada dia, exceptuant el període de vacances d’estiu. Fer-ho m’aporta la tranquil·litat d’ordenar el pensament. L’escriptura del blog és un moment de reflexió que ajuda a mantenir l’esperit obert. Sóc un individu que he d’escriure el que penso per poder pensar. Publicar el blog és també una manera de compartir i ser honest amb la gent perquè així saben directament el que penso. Comunicar el que crec i penso és un exercici de transparència que permet no enganyar ni enganyar-me. Crec que també és una forma discreta de pregària perquè reflexiono sobre la realitat a partir del meu procés interior de trobar en ella la presència de Déu.

El títol del blog Vita moleskine deixa entreveure que la realitat procurar estar present cada dia en les meves reflexions. Gràcies el meu blog afronto els meus dubtes, comparteixo les meves creences i esperances, i penso amb il·lusió que tot això pot fer el bé a les persones que el llegeixen. Aquesta seria la petita recompensa d’escriure cada dia el blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada