divendres, 26 d’abril de 2013

Monestir de Santa Maria de Montserrat, fidelitat sense subordinades


Demà és la Mare de Déu de Montserrat, una gran festivitat pels catòlics catalans. És la festa de la patrona de Catalunya, fogar d’esperances i devocions. Centre de la pietat popular de moltes generacions de catalans. En la Mare de Déu de Montserrat els catalans han projectat les seves fes i també els seus anhels. La Verge montserratina està associada a una comunitat monàstica benedictina que durant centenars d’anys, a prop del miler, ha mantingut viva la religiositat popular associada a la veneració d’aquesta imatge secular. Gràcies al seu servei a devoció popular, la comunitat benedictina ha estat, al llarg de varis segles un referent viu de la dignitat dels catalans.

En els moments més difícils de la història de Catalunya la comunitat benedictina del monestir de Santa Maria ha estat fidel al servei del poble català. Aquest compromís li comportà penúries i dificultats, com fou la seva total destrucció del monestir durant la Guerra del Francès, amb la pèrdua de la riquesa històrica i cultural del seu arxiu i biblioteca. Els monjos reconstruïren el monestir amb tenacitat i esperança. Quan tot semblava indicar un període d’estabilitat els processos desamortitzadors tornaren a fer trontollar la comunitat i de nou, després d’un període d’incertesa, els monjos hagueren de tornar recuperar la vida monàstica. Anys més tard, aquesta comunitat s’implica activament en la recuperació política i cultural de Catalunya durant la final del segle XIX i inicis del XX.

La Guerra Civil, i la persecució religiosa d’aquell temps, ocasionà l’assassinat de vint monjos i la dispersió de la comunitat. Novament foren anys difícils de recomposició de la vida monàstica sota la protecció de la Mare de Déu. Durant el llarg període del franquisme el monestir de Santa Maria de Montserrat fou un exemple de reconciliació entre els que havien estat enfrontats en la guerra. A partir de l’any1947, amb les festes de l’entronització de la Mare de Déu al nou tron, la comunitat benedictina esdevingué un referent per la recuperació de la identitat nacional de Catalunya, l’entesa i la regeneració democràtica del país. Des de llavors el seu compromís ha estat actiu i generós amb Catalunya. Per això aquest matí, escoltant les paraules del pare abat Josep Maria Soler a TV3 defensant la dimensió nacional de Catalunya i el dret a fer la consulta he pensat que la comunitat benedictina de Santa Maria de Montserrat ha sabut concretar sense subordinades la seva fidelitat al poble que manté viva la devoció a la seva Mare de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada