dissabte, 20 d’abril de 2013

No endurir els cors


La urgència de despertar-nos que el pare sant Benet planteja en la introducció de la seva Regla és poder veure i escoltar a Déu; “i, oberts els ulls a la llum deífica, escoltem amb orella ben atenta allò que cada dia ens repeteix la veu divina que clama: "Si avui sentiu la seva veu, no enduriu els vostres cors" (v9-10).  Cal tenir els ulls ben oberts per veure la “llum deífica” i tenir les orelles ben atentes per escoltar al Senyor. Tant en un cas com en un altre, la presència del Senyor és per acollir el seu mestratge misericordiós. Gràcies a l’ensenyament amorós de Déu podrem sortir d’aquest estat de somnolència que ens trobem i percebre el “temor de Déu”. Cal “escoltar amb orelles ben atentes” el que el Senyor ens mana.  i encara: "qui té orelles per escoltar, que escolti què diu l'Esperit a les Esglésies". I doncs, què diu? "veniu, fills, escolteu-me, que us ensenyaré el temor del Senyor. Correu mentre tingueu la llum de la vida, perquè no us sorprenguin les tenebres de la mort" (v 11-13).

Els individus de la societat contemporània sentim moltes coses, vivim immersos en el soroll. El brogit de tràfec; les campanyes de marketing que constantment ens empenyen al consum; les notícies; els sorolls de la feina, etc.. És molt propi del nostre temps aquesta convivència amb el soroll. Però, sabem escoltar?. Ens costa sentir, parar l’orella i incorporar en els nostres cors els missatges externs. Tenim el cor endurit per escoltar, no només a Déu, sinó a tot el que ens parla al nostre voltant. Per això Benet ens urgeix a no “endurir els nostres cors” perquè només així podrem “sentir la seva veu”. La veu de Déu i la que ens parla a través del rostre de moltes persones que tenim al voltant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada