dijous, 18 d’abril de 2013

Què és la fe?

Admeto la poca originalitat de la pregunta perquè és una qüestió recurrent en la comunitat cristiana. Qui no s'ha interrogat més d'un cop pel sentit de la fe, sobre què significa creure avui? Fer-se de tant en tant aquesta pregunta ajuda al creient a no entendre la fe com una rutina plena de rituals monòtons. Com moltes coses en la vida, i la fe no ho és menys, cal estar-hi amatent perquè es necessita conrear amb atenció i cura. La fe no és un simple acceptació intel·lectual d’una idea abstracta anomenada Déu. És una adhesió, sostinguda per un fiat, a la crida feta per un Déu transcendent sentit com a Pare i que esta revelat per Crist, el qual estimà fins a l’amor extrem testimoni que dóna esperança i confiança.

Déu té la iniciativa de cridar, però som les persones qui acollim aquesta convocatòria. Hi ha una recepció de la crida. Fer-ho o no, forma part de la llibertat humana. El seguiment del Crist aporta confiança de poder vèncer totes les esclavituds que empresonen i en el seu Evangeli les persones experimentem la salvació. Perquè, què és la salvació? sinó sentir-nos lliures de les esclavituds del món. Les velles esclavituds que acompanyen la història de la humanitat: explotació, insolidaritat, manipulació, violència, opressió, injustícia, marginació, desorientació moral, etc.. Situacions que anul·len la llibertat humana i impedeixen la felicitat i la joia de viure.

Tenir fe és acceptar el do de la gràcia de Déu, deixant-se sostenir per la seva providència i confiar en la força operativa d’un amor que tot ho pot. Fins i tot, aquest amor pot vèncer el misteri de la mort; la mort definitiva i les petites morts que provoquen els diversos actes propis de l’egoisme humà. A la pregunta de què és la fe? la resposta es pot resumir dient: és una experiència que surt de la trobada personal amb Déu a partir del seguiment de Jesús, de confiar en la força del seu amor i deixar que aquest transformi tots els recons de la vida. Com digué el papa Benet XVI en l’audiència general del mes d’octubre de 2012 creure és “una aposta de vida que és com èxode, és a dir, en un sortir de si mateix, de les pròpies seguretats, dels propis esquemes mentals, per confiar-se a l’acció de Déu que ens mostra el camí per obtenir la veritable llibertat”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada