dimarts, 16 d’abril de 2013

Presentar un llibre


Avui he presentat el meu llibre La vida en una blog. Estic content perquè ho he fet envoltat de les persones que estimo. Persones que s’han anat incorporant a la meva vida i que han forjat un cor ple de records entranyables que evoquen la calidesa de la vida. Alguns amics no han pogut ser-hi, però a tots els he dut en el cor i la meva mirada els ha trobat en l’espai comunicatiu dels sentiments. Els mateixos que m’han evocat la presència absent de la meva filla que es troba fent les amèriques i a qui reservo el petó més emocionat de tot el capvespre.

Molts cops he cantat “Oh, quin gran goig, quina joia, / quan els germans s'estimen! / Oh, quin goig tan gran / quan els germans s'estimen!” i avui he experimentat novament la veritat d’aquest cànon. És una cançó tranquil·la, que anima a la pau, a la concòrdia des del benestar. Evoca el sentiment que inspirà al salmista a escriure "La fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau;/ la fidelitat germinarà de la terra,/ i la bondat mirarà des del cel./ El Senyor donarà la pluja,/i la nostra terra donarà el seu fruit./La bondat anirà al seu davant,/i la pau li seguirà les petjades" (Sl 85). Aquesta és la sensació que he experimentat avui mentre Montserrat Viñas, abadessa de Sant Benet de Montserrat, en Màxim Múñoz, provincial dels claretians a Catalunya, en Jordi Llisterri director de Catalunya Religió presentaven el meu llibre i amb la mirada descobria els ulls de tots els amics que m’heu acompanyat

1 comentari:

  1. Jordi; no hi vaig poder ser, jo; a la mateixa hora tenia un altre acte a Pedralbes. Esic molt content que anés bé i espero que el llibre sigui un èxit.

    ResponElimina