dimarts, 2 de juliol del 2013

Comptes clars

El papa Francesc sembla disposat a fer neteja de les estructures de pecat intraeclesials. Ho ha dit per activa i per passiva. A més de dir-ho, sembla que està prenent mesures orientades a canviar la forma de governar l’Església catòlica. Alguns dels gestos i decisions adoptades en els darrers temps alimenten l’esperança de que l’Església catòlica pot estar a les portes d’un nou temps de primavera.

El repte és gran perquè són molts anys, masses, de connivència entre les estructures eclesials i tota mena de poder, econòmic, polític i social. La gran força de la institució eclesials com a paradigma de la nova humanitat, ha quedat diluïda per la continua connivència d’alguns eclesiàstics amb el que poden ser considerades estructures de pecat institucional.


El camí ha recórrer és llarg, però els passos donats apunten en la bona direcció. La dimissió  del director general de l'Institut per a les Obres de Religió (IOR), conegut com el Banc Vaticà, Paolo Cipriani i del seu vicedirector, Massimo Tulli, està en aquesta direcció. La detenció d’un monsenyor alt funcionari del banc ha forçat les dimisions, però el procés de renovació (depuració) de l’IOR ja s’inicià durant el pontificat de Benet XVI. Ara s’ha donat un pas mes. Fa uns dies, el papa Francesc afirmà, referint-se al banc del Vaticà, que "un banc és necessari, però fins a cert punt. Una Església rica està mancada de vida. Sant Pere no tenia compte en un banc". És evident que sense un banc, l'Església no seria del tot lliure. És essencial per a la seva missió. Però no a qualsevol preu. Això és el que no sembla estar disposat a acceptar el papa Francesc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada