dissabte, 6 de juliol de 2013

Ser valents des de la feblesa


El papa Francesc ha demanat als cristians ser valents en les pròpies debilitats. De nou, la catequesi diari en la missa a la casa Santa Marta aporta llums per repensar la fe. El papa afirmà que hi ha quatre "possibles actituds en situacions de conflicte, en situacions difícils". La primera actitud és la de la "lentitud" com la que adoptà Lot. És cert que va abandonar la ciutat abans que fos destruïda, però ho feu lentament. “L'àngel li diu que corri, però no està en ell la capacitat de separar-se del mal i del pecat". En Lot, com en moltes persones, “hi ha alguna cosa que ens tira cap a enrere", i per això Lot comença a negociar fins i tot amb l'àngel. Però la proposta de Déu és “escapa”. No hi ha res que justifiqui estar presoner d’aquesta situació o enfrontar-s’hi. No és pot fer res. Per això el que cal “és escapar i no tenir verguenza d'escapar; reconèixer que som febles i que hem d'escapar”

Quan s’escapa, afegí el papa, cal atendre el que l’àngel digué a Lot, "no miris enrere". Quan s’escapa cal mirar cap a endavant. Això significa vèncer la nostàlgia del pecat. Durant l’Èxode els jueus, que vivien de la promesa d’un alliberament proper, tenien "la nostàlgia de les cebes d'Egipte" i aquesta "nostàlgia els va fer oblidar que aquelles cebes les menjaven en la taula de l'esclavitud". És la “nostàlgia de tornar, tornar". Per això el consell de l’àngel a Lot és valent i savi: “no miris cap a enrere! Ves endavant!” . No cal fer com la dona de Lot, cal "tallar cada nostàlgia, perquè també existeix la temptació de la curiositat". "Davant el pecat, fugir sense nostàlgia. La curiositat no ajuda, sinó que danya”.

La tercera situació és la mostren els deixebles davant una tempesta: la por. “Quan hi ha una gran agitació en el mar, el vaixell quedava cobert per les ones. “Salva'ns, Senyor, que estem perduts!” digueren” Això és por. El papa comentà que hi ha una temptació que diu que és "millor quedar-se aquí", on s’està segur. "Però això --va advertir-- és l'Egipte de l'esclavitud!". Hi ha “por de seguir endavant, tinc por de cap a on em portarà el Senyor". El temor, no obstant això, "no és un bon conseller". Jesús repetí moles vegades “No tingueu por”. La por no ens ajuda". La quarta actitud, va dir, és acollir “la gràcia de l'Esperit Sant." Quan Jesús porta la calma a l'agitat mar, els deixebles en la barca es van omplir de temor. Per això, afirmà el papa, "sempre, davant el pecat, davant de la nostàlgia, davant el temor", hem de tornar al Senyor.

Per arribar a la gràcia cal reconèixer la pròpia debilitat. I des d’ella demanar la vinguda del Senyor. Vol dir confessar “Senyor, tinc aquesta temptació: vull quedar-me en aquesta situació de pecat; Senyor, tinc la curiositat de saber com són aquestes coses; Senyor, tinc por”. És dir com els deixeble “salva'ns, Senyor, estem perduts”. Des d’aquesta actitud de feblesa es produeix la joia del la nova trobada amb Jesús. No som ingenus ni cristians tebis, som valents, valerosos. “Som febles, però cal ser valents en la nostra debilitat. I el nostre valor moltes vegades ha d'expressar-se en una fugida i no mirar cap a enrere, per no caure en la mala nostàlgia. No tenir por i mirar sempre al Senyor!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada