dilluns, 29 de juliol de 2013

La política és diàleg, segons el papa Francesc

El papa Francesc no deixa a ningú indiferent. Les seves paraules són oportunes i els judicis encertats. Fa de l’Evangeli de Jesús una referència pràctica per il·luminar l’activitat quotidiana de les persones a tots els nivells. En la seva visita al Brasil ha parlat de la política i de la laïcitat dels estats. Ho ha fet en clau de la doctrina del Concili Vaticà II. Demana als cristians entrar en política perquè aquesta és la forma més suprema de la caritat, però no demana que els catòlics empren les estructures de l’estat per reforçar les alternatives confessional. No. Els estats han de ser laics. Així ho dit el papa Francesc “la convivència pacífica entre les diferents religions es veu beneficiada pel laïcisme de l'Estat, que, sense assumir com a pròpia cap posició confessional, respecta i valora la presència de la dimensió religiosa en la societat, afavorint les seves expressions més concretes”.

El papa Francesc ha parlat de la política en majúscules.  El papa Francesc ha dit “el futur exigeix avui la tasca de rehabilitar la política, rehabilitar la política, que és una de les formes més altes de la caritat. El futur ens exigeix també una visió humanista de l'economia i una política que aconsegueixi cada vegada més i millor la participació de les persones, eviti l'elitisme i eradiqui la pobresa”. Ha dit que la política és diàleg, “considero fonamental per afrontar el present: el diàleg constructiu. Entre la indiferència egoista i la protesta violenta, sempre hi ha una opció possible: el diàleg. El diàleg entre les generacions, el diàleg en el poble, perquè tots som poble, la capacitat de donar i rebre, romanent oberts a la veritat” .


Pel papa el diàleg està al centre de l’acció política: “diàleg, diàleg, diàleg. L'única manera que una persona, una família, una societat, creixi; l'única manera que la vida dels pobles avanci, és la cultura de la trobada, una cultura en la qual tothom té alguna cosa bé que aportar, i tots poden rebre alguna cosa bé en canvi”. Per tres vegades, i en forma positiva, el papa ha elogiat el diàleg com a base la política i com a font del consens i de la convivència. Aquest elogi de la política basada en diàleg és una crida universal. No estaria de més que els polítics de casa nostra assumeixin aquesta compressió dialògica de la política. Hi ha molts temes avui que només es poden resoldre a partir del diàleg enlloc de la imposició. La gran política o la política petita que afecten a les esperances i a les economies de les famílies s’haurien de fonamentar en el diàleg, en totes les direccions, en lloc de la prepotència o de la sordesa que habitualment solen practicar les elits polítiques. Perquè, sinó es fa així passarà el que digué el papa Francesc “avui, o s'aposta pel diàleg, o s'aposta per la cultura de la trobada, o tots perdem, tots perdem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada