dissabte, 20 de juliol de 2013

Democràcia d'alta intensitat


El món està més convuls del que les cròniques transmeten. Les revoltes del Magreb, les pressions dels indignats de Brasil, les eleccions a Iran, les convulsions italianes, els moviments a casa nostra contra els desnonaments, la justícia social, el dreta a decidir, la independència i altres fenòmens similars indiquen que la crisi no afecta al sistema democràtic, sinó una manera concreta d’entendre i practicar la democràcia.

La majoria d’aquests fenòmens tenen elements en comú. Tots es situen en l’àmbit de la prepolítica o de la micropolítica. Són moviments ciutadans generats davant la corrupció, incompetència o manca de sintonia dels governants amb els problemes de la gent. Les respostes mobilitzadores no són violentes. Es fa un ús pacífic i democràtic de l’espai públic i, de manera especial, dels seus llocs simbòlics. Les places són ocupades i convertides noves àgores públiques de les esperances ciutadanes. Fins i tot, si és necessari, les persones s’agreguen en silenci per manifestar el seu desacord. El que val és estar junts, sentir-se al costat d’altres que pensen el mateix. Els sistemes de convocatòria són informals, però molt eficaços. Les xarxes socials creen el sentiment de vincle col·lectiu i mobilitzen a les persones. Tot i que moltes de les protestes són contra una manera concreta d’entendre la política, no són moviments contra la política.

El problema principal d’aquests moviments, com ha identificat molt bé, Michel Wieviorka, “el seu límit principal és que no semblen capaços d’inventar la manera de donar una tractament polític a les seves demandes o de trobar la força política que podria encarnar-les” (Pioners de la democràcia). El que és interessant és que aquestes protestes posen de manifest que estan vives les aspiracions per una democràcia més intensa. Una democràcia de més qualitat. La realitat dels moviments de protesta interpel·la i aporta esperança de que hi ha una part activa de la societat disposada a moure’s a favor d’altres formes de sistemes polítics i de vida democràtica. La democràcia d’alta intensitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada