diumenge, 14 de juny del 2015

Estat Islàmic XV. El gihhadisme i l’esquerra radical europea

Les societats occidentals estan preocupades per la atracció que exerceix l’Estat Islàmic en una part dels joves. A França, a partir dels atemptats de l’11 de gener han arribat a la conclusió que a Occident s’està produint un fenomen nou, molt diferent del que en un primer moment els fets semblaven induir a pensar: les persones que s’incorporen als combats de la gihad a l’Orient Mig el que expressen no és una radicalització d’una part de l’Islam d’Europa, sinó una islamització radical de la revolta. Els experts arriben aquesta conclusió després d’analitzar els comportaments i les idees d’alguns dels terroristes que han actuat a Europa recentment o d’aquelles que s’han incorporat a les files de l’Estat Islàmic. Molts dels militants europeus d’Estat Islàmic son conversos o musulmans de baix perfil religiós inicial però convertits en fervorosos practicants en els darrers moments.

A partir de conèixer les personalitats d’aquests militants d’Estat Islàmic s’ha arribat a la conclusió de que les seves motivacions no són teològiques derivades del salafisme wahhabita sinó fortament polítiques. A Europa, hi ha una part de joves políticament radicalitzats, però força desorientats per la pèrdua de referències revolucionàries. La inviabilitat d’alternatives polítiques revolucionàries a Europa partidàries de prendre el poder i generar el canvi social, ha situat a molts joves radicals a la recerca d’un substitut políticament atractiu. Aquests joves, ara seduïts per l’Estat Islàmic, a més de viure la desfeta de les seves esperances polítiques han experimentat la crisis del sistema polític occidental. La feblesa de la democràcia, la debilitat de la política per frenar els efectes negatius de la globalització, l’impacte greu de la crisis econòmica en amplis sectors populars d’origen immigrant, junt amb la creixent corrupció de la política han alimentat de nou l’esperit d’una revolta generacional contra un sistema que es veu com a pervers. Aquesta situació ha radicalitzat políticament a una part de la joventut que es compren a si mateixa sense futur ni possibilitats de reconduir la seva vida. Entre viure i morir aquí en els marges de la societat, empobrits i sense cap esperança, o anar a intentar una revolta global per canviar èpicament el món, guanya això últim.

És en aquest escenari on el salafisme apareix com una proposta atractiva per una part d’aquesta joventut revoltada. El salafisme wahhabita és atractiu per la seva proposta de visió totalitzadora del món i per la seva capacitat de dominar l’interior de la persona, controlar els seus desitjos i plaers, i perquè ofereix un relat sota el qual poden acollir-se tots els actes i moments de la vida com actes de resistència al capitalisme i la corrupció d'Occident. Això ho sap l’Estat Islàmic i per això proposa als joves europeus un programa de que apareix com a substitut del que era per generacions anteriors el mite del comunisme revolucionari o les lluites revolucionàries d’alliberament del Tercer Mon. L’atracció de l’Estat Islàmic està en la seva capacitat d’organitzar la revolta combinat una acció concreta i l’aportació d’una ideologia que combina coerció, disciplina i ètica particular.

Els analistes viuen paral·lelismes entre els comportaments polítics adoptats per l’esquerra extremista terrorista dels anys 70 del segle passat i el terrorisme individualista que adopten algunes persones a Occident. El punt en comú és la manca de futur, l’absència d’esperança que experimenten alguns joves en el món global i que ha tingut expressions polítiques en forma de moviments col·lectius en els darrers anys: l'anomenada Primavera Àrab, la mobilització al Brasil contra la Copa del Món de futbol, la mobilització de Turquia contra el projecte urbanístic de la plaça Taksim. Només hi ha dues sortides a aquestes inquietuds polítiques radicalitzades: la conducció política de les inquietuds a través d’organitzacions radicals que es situen, mal els pessi,  dins del sistema o la deriva a la desesperació i la violència minoritària que troba en les propostes de l’Estat Islàmic un referent atractiu. Actualment, una part de la joventut radical dels països occidentals es troben en aquesta cruïlla.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada