dimarts, 16 de juny de 2015

Si vols la justícia, treballa per la independència

Alguns amics del Procés Constituents segueixen estimulant-me la crítica des del respecte, amabilitat i estimació personal. El bon amic d’esperances des de fa molts anys, Arcadi Oliveras, ha plantejat la dicotomia entre justícia i independència; com si la lluita contra les desigualtats i el desig independentista fossin dos objectius destriables i alternatius. La sensibilitat política que representa Procés Constituent alimenta, a més d’un alenar utòpic, molt necessari en aquests temps de càlculs econòmics, un maniqueisme polític contrari a la complexitat de les societats modernes.

S’està instal·lant, en una part de les esquerres alternatives o de contracorrent, un discurs que contraposa la independència amb justícia social. Els seus arguments es fonamenten en una reedició dels enfrontaments burgesos – proletaris dels segles passats que expressen l’antiga dialèctica amo – esclau d’Hegel. De tal manera que la història, atrapada en aquesta tensió social, encarna aquesta dialèctica entre els partidaris de la sobirania popular i els afectats per les polítiques neoliberals del moment. Per això, diuen, el 27S és un engany, perquè el que cal és aflorar les contradiccions d’explotació i submissió presents a la societat ja que elles són l’origen real de les injustícies i desigualtats de la societat.


No comparteixo aquest punt de vista excessivament esquemàtic i determinista. És un fals dilema. Avui, a Catalunya, la justícia social és indestriable de la plena sobirana dels catalans concretada en la  independència política. Els catalans necessitem més poder a tots nivells a fi de resoldre els greus problemes d’injustícia i desigualtat de la nostra societat. Sóc independentista, perquè vàries raons, però una d’elles és perquè vull una Catalunya més digne i justa, sense desigualtats immorals i més fraterna, cohesionada socialment, sense exclusions ni pobresa. Per aconseguir-ho cal que els catalans tinguem més poder financer i més poder polític per tenir suficiència financera per poder decidir de forma justa l’estructura de la despesa pública. De forma breu, aquest és l’horitzó social del meu somni d’independència. Per això el 27S només pot ser l’afirmació de la decisió col·lectiva de ser independents a fi de poder avançar cap aquesta justícia social que molts aspirem. Pretendre que aquesta data sigui una altra cosa en nom de la futura justícia social és un error. Manllevant una expressió afortunada del papa Pau VI parlant de la pau i la justícia, diria:  “si vols la justícia, treballa per la independència”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada