dijous, 11 de juny de 2015

Mala educació

Aquesta tarda he quedat profundament perplex en els ferrocarrils de la Generalitat. A la parada de Gràcia, han pujat dues noies d’uns vint poc anys, ben arreglades i amb gust per la vestimenta, amb dos nens petits a braços i amb sengles cotxes a l’altra ma. El metro estava totalment ple per això tots els seients estaven ocupats per persones de totes les edats. Amb la mirada he comprovat com vàries persones, perfectament assegudes, observaven les dues noies mentre aguantaven l’equilibri amb els seus nens. Altres passatgers ni s’han assabentat de la situació perquè estaven entretinguts amb els seus telèfons mòbils o llegint un llibre. Ningú, però  ningú, ha fet el gest d’aixecar-se per cedir-los-hi el seient. Aquelles noies semblaven que eren transparents.


Passat un breu instant, que m’ha semblat etern, i a la vista de que els passatgers passaven de cedir el seu seient he demanat, amb to alt i enèrgic, si hi ha havia alguna persona que amablement cedís el seu lloc a les dues mares. Les noies, s’han sorprès de la meva crida; l’altre sorprès he estat jo mateix al comprovar que ningú feia havia el gest propi de la bona educació cívica. Per segon cop ho he demanat, ara amb un to més contundent, la mateixa crida. Novament un petit silenci fins que dues senyores grans s’han aixecat per deixar seure les dues mares. Alguns passatgers, que estaven el cas del que passava, m’han mirat i ha mirat a les noies però no han fet cap gest i han passat totalment de la situació; altres han seguir absorts en les seves coses sense adonar-se res del que estava succeint. Finalment, les dues noies s’han assegut i han agraït tímidament el meu gest. He baixat a la següent parada, Muntaner, pensant que havia de comentar el grau de mala educació i el poc civisme que ens envolta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada