divendres, 26 de juny de 2015

República i Islam: enfrontar els desafiaments junts. Tercera part

La recent constitució a França d’un ens per afavorir el diàleg amb la tradició religiosa musulmana ha estimulat varis debats entorn a la integració de l’Islam a la societat francesa. Un grup d’intel·lectuals i personalitats de diferents orígens han publicat un manifest per contribuir a que els francesos de cultura musulmana trobin el seu lloc en la societat francesa i en els valors de la República.  Pel seu interès, especialment per les analogies que es poden fer amb la nostre realitat, estic publicant el contingut d’aquest manifest en diferents posts.

Els governs han d’aprendre a dir les coses amb fermesa, claredat, calma i discerniment. En particular, els republicans han d’aprendre a denunciar el fanatisme i el fonamentalisme religiós sense caure en el perill d’adoptar postures antireligioses. Denunciar els fanàtics musulmans que actuen contra la República i els seus valors no significa ser "islamòfob".

 Les autoritats públiques han de combatre i denunciar el vandalisme contra els llocs de culte o cementiris musulmans, així com tots els actes de violència que atempten  la integritat i la dignitat de les persones per motius religiosos. Les autoritats públiques, fidels als ideals republicans d'igualtat de drets, ha d’enfortir les seves polítiques contra la discriminació. Les autoritats públiques han d’abordar amb urgència la gran ignorància que hi ha en relació a la cultura  Islàmica - en la seva diversitat intel·lectual, espiritual, històrica i geogràfica. Només  la difusió de coneixements pot superar aquesta ignorància, i combatre els estereotips que confonem l’Islam amb l'islamisme. Els signants del manifest consideren que a França hi ha un gruix important de persones amb prous coneixements que esperen un discurs dinàmic sobre l’Islam i que esperen integrar l’herència de la seva cultura amb la civilització contemporània.

Els autors d’aquest manifest demanen a les autoritats públiques mobilitzar-se per lluitar contra la segregació territorial on la inseguretat econòmica i la pobresa extrema, la possible falta d’integració de la diversitat  cultural i social, el sentiment d'abandó, són la causa de dos fenòmens: en primer lloc, la pèrdua de confiança en la promesa republicana de sentir-se participes de la societat francesa l'empresa francesa, es percep aquesta promesa como abstracta i distant; d’altra banda,  es donen les condicions, en aquests territoris pel desenvolupament del fonamentalisme i el comunitarisme religiós, que pretenen ser la identitat refugi, que aporta pertinença social i solidaritat real.


 Tots som responsables de la convivència.  La República és el nostre bé comú. Per donar sentit a la promesa republicana, és  imperatiu no permetre que la bretxa social cristal·litza en forma de bretxa de memòria i cultural. És l'articulació d’aquestes dues dimensions la que probablement provocarà la fallida  l'ideal republicà. Per evitar això cal treballar per aconseguir que el reconeixement de les diferents aportacions de la diversitat cultural i humana a la història comuna, els principis i valors de la República - -llibertat, igualtat, fraternitat, solidaritat i el laïcitat - s'han de transformar en actes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada