diumenge, 21 de juny de 2015

Els socialistes democràtics i el lideratge d'Artur Mas

Prima consideratio. Ningú té el monopoli de l’esquerra, ni se’n pot fer servir el seu nom en va. Ho dic per la insistència que tenen alguns prohoms de la política radical catalana de convertir el 27S com una confrontació entre dretes i esquerres. El seu voler és negar que les eleccions tinguin un caràcter plebiscitari. En contra, pretenen accentuar el seu caràcter social. Per això es presenten com abanderats de la sensibilitat social. Retreuen al president de la Generalitat escassa o nul·la preocupació social.  En cap cas, expliquen com combatrien les desigualtats i les injustícies socials amb l’actual marc financer de la Generalitat. No han entès que l’eix social i el nacional són indestriables.

Seconda consideratio. El nucli dirigent d’ERC, no dissimula de que vol aprofitar la confrontació electoral per demostrar a la ciutadania que són la única força política capaç d’ocupar tot l’espai electoral central. Es presenten com l’única força política capaç d’articular al seu entorn l’esquerra moderada. Els missatges dels republicans estan orientats a afirmar que el 27S, a més d’una consulta plebiscitària, ha de servir per aclarir el matís social que ha de tenir l’estat independent. Volen ser el pal de paller de l’esquerra catalana no radical.  Fins i tot estan disposats a diluir-se tot el possible, fins el límit d’atenuar els elements d’identitat més pregons, a fi de triomfar electoralment. Volen ser un catch all party de les esquerres catalanes. Tot val per sumar adhesions a la seva proposta política. Estan guiats per l’objectiu electoral de ser la primera força política de Catalunya.

Tercia consideratio. Enfront a l’anterior tàctica electoralista, trobo més suggeridora les idees expressades pel president Mas en la seva conferència Benvinguts al futur. El que proposa Mas, tot i tenir l’horitzó del 27S, aporta una visió més estratègica que pot transcendir el moment electoral immediat. Em dóna la impressió que Artur Mas és conscient que hi ha una part de l’electorat català que es troba cercant una nova representació política. El catalanisme moderat necessita poder tornar a confiar amb una força política centrada, capaç de liderar el procés cap a la independència, governar a favor de la recuperació de l’Estat del Benestar i la justícia social, i que tingui capacitat de generar noves il·lusions i entusiasmes. La llista amb el President pot ser un primer pas. Pot ser útil per sumar sectors del catalanisme convençut al procés de la independència, però també pot ser una afirmació de cap on es vol anar en el futur. Aquesta llista pot ser un signe, una premonició, de cap on cal seguir més endavant per contribuir a vertebrar una part de la societat catalana.

Quarta consideratio. El procés cap a la independència és una invitació que la recuperació de la sobirania de Catalunya. Ha de ser una causa comuna per a moltes persones. Sense restriccions i limitacions o exclusions. És un procés prou obert on persones, d’ideals plurals i diversos, entre els quals poden trobar-s’hi liberals progressistes, socialdemòcrates, social-cristians i socialistes poden confluir sota el lideratge d’Artur Mas com a reconeixement explícit de que ell aporta el guiatge polític que Catalunya necessita per seguir avançant cap a la independència. Només ell ha estat persistent en la idea bàsica de que el catalanisme polític perdurarà si hi ha la màxima unitat. Qualsevol afebliment, dubte o dilació perjudicarà l’objectiu final de l’actual combat polític. Coherent amb aquesta visió, mentre altres dirigents polítics catalans es distanciaven de la unitat necessària, el president Mas ha anat insistint en el seu valor i en feia, no només un desig electoral, sinó una condició estratègica per assolir els grans objectius polítics de Catalunya.

Conclusio. Per totes les consideracions anteriors, i per la trajectòria política d’Artur Mas al capdavant del procés cap a la independència de Catalunya, hi ha persones que confiem en el seu lideratge. Ha donat proves evidents de que fa el que promet, diu el que pensa i cerca la unitat inclusiva de tots els catalans per la independència. Té clar que no és moment d’afavorir divisions, sinó de procurar la màxima unitat. Fins els darrer moment, malgrat les forces centrífugues que de manera persistents situen interessos particulars per davant dels objectius de país, afirma el valor de la unitat. Ho ha deixat ben clar en la seva conferència Benvinguts al futur al tornar a proposar no encapçalar la llista electoral si això afavoreix la necessària unitat del catalanisme. En aquests moments, hi ha prou recorregut perquè moltes persones, amb diferents sensibilitats polítiques i socials, ens apleguem entorn a Artur Mas perquè continuï al front d’aquest procés cap a la independència. Per fer possible això és necessari que persones, clarament alineades amb el pensament socialdemòcrata, des de lectures més liberal progressista fins les socialistes, ens posem en acció per fer possible la independència de Catalunya sota el lideratge d’Artur Mas.

1 comentari:

  1. Quina pena que parlar d'Artur Mas i de socialdemocràcia a la mateixa frase sigui incompatible

    ResponElimina