diumenge, 15 de novembre de 2015

Compartir el dolor, globalitzar la solidaritat

El atemptats de Paris han provocat un xoc emocional a moltes persones. Ho visc en el meu entorn. La percepció de proximitat dels assassinats a commogut sentiments i consciències. La reacció empàtica davant del sofriment de les víctimes de París ajudarà a comprendre el patiment que viuen diàriament moltes persones a Síria, Irak i el Líban, o els habitants d’aquelles països amenaçats per la violència extrema dels radicals islamistes. La corrent de solidaritat amb les víctimes europees del terrorisme islamista s’hauria d’estendre amb les víctimes d’aquesta mateixa folia a l’Orient Mig on diàriament moren centenars de persones, siguin musulmanes, cristianes o d’altres religions, pels atemptats dels mateixos islamistes radicals. Davant la globalització del terror, cal respondre amb la globalització de la solidaritat. Tots els morts tenen el mateix sentit.

L’anàlisi de les causes d’aquest terror són diverses i complexes. Davant d’aquests fenòmens els patrons d’anàlisi basats en les relacions tradicionals d’efecte – causa són insuficients per comprendre el que passa. Per tenir una comprensió real d’aquest problema cal assumir la complexitat que hi ha al darrera de l’aparició de l’islamisme radical i violent. Aquest anàlisi l’he fet en varis comentaris anteriors en aquest blog. Només voldria ampliar-los amb una nova dada: la importància que té actualment l’increment de la implicació de Rússia en la defensa del règim de Síria. La seva participació renova un pols mundial amb Estats Units que recorda a les tensions viscudes durant la guerra freda.


Si l’origen d’aquest problema és complex, també ho són les solucions que cal adoptar. De nou remeto al lector a alguns comentaris anterior en aquest mateix blog. No obstant, voldria afegir-hi alguna nova idea o emfatitzar-ne algun aspecte que considero rellevant en tota aquesta qüestió, sobretot en el combat contra l’islamisme radical i violent. En primer lloc, cal atendre la profunda crisi d’identitat present en amplis sectors de la joventut europea, especialment entre joves fills d’immigrants. Són aquests joves als qui l’islamisme radical els ofereix uns referents sòlids que els treu de la seva desorientació identitària. En segon lloc, cal gestionar millor la visibilitat de les comunitats musulmanes a Europa i evidenciar la normalitat de la seva convivència i la seva identificació amb els valors de la democràcia. Finalment, cal facilitar el procés de renovació teològica de l’islam a Europa afavorint aquelles corrents compromeses en la construcció d’un islam d’Europa en lloc d’un islam a Europa. Només avançant en aquest camí les comunitats musulmanes europees podran comprendre el que és essencial de la seva fe del que és accessori o el que és, en tot cas, una deriva totalitària, integrista i violenta de la seva religió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada