dilluns, 2 de novembre de 2015

Encén una espelma

Dins del cicle de cinema espiritual s’ha estrenat la pel·lícula “Encén una espelma”. En aquesta pel·lícula es presenta la situació repressiva contra la fe bahà’ís a Iran. No és un circumstància nova pels adeptes a aquesta religió. Des dels seus inicis la fe bahà’ís ha estat durament perseguida a l’Iran. A Pèrsia, a mitjans dels segle XIX (1844) el jove Siyyid 'Ali-Muhammad anomenat Bàb (la porta) va promoure un moviment religiós dissident dels xiisme. Bàb va anunciar la propera aparició del missatger de Déu, el Qá’im que promet l'Islam i el precursor del promès de totes les èpoques i religions ("Aquell a qui Déu farà manifest"), que haurà de portar la pau i unitat a tota la humanitat. Aquest anunci s’estengué entre la societat persa i donà origen el que s’anomenà, en aquell moment, la fe babí. La fe babí va ser fortament perseguida per les autoritats polítiques i eclesiàstiques de Pèrsia, que veieren en la seva expansió una amenaça al seu poder i una confrontació amb els principis de l’Islam. Bàb morí executat l’any 1850.

Les idees de Bàb foren recollides per Mirza Husayn Ali Nuri (1817-1892) conegut com Bahà’u’llàh que vol dir "glòria de Déu", membre d’una benestant família persa, el seu pare Mirzá Buzurg-i-Núrí era ministre del govern del Xa de Pèrsia. Bahà’u’llàh ho deixà tot per anunciar els ensenyaments de Bàb. Bahà’u’llàh fou perseguit i condemnat al desterrament per la seva conversió a la fe babí. A Bagdad (1863) va anunciar que ell era el missatger anunciat “aquell a qui Déu farà manifest”. Quasi bé tots els babís acceptaren aquest anunci i amb ell comença la fe bahà’í. Després de diverses persecucions Bahà’u’llàh arribà a Terra Santa l’any 1868. Morí a Bahjí a prop de Sant Joan d’Acre (Israel) i allí està enterrat. La seva tomba és motiu de peregrinació pels membres d’aquesta religió.


Una de les formes repressives del govern d’Iran contra les persones que professen la fe Bahà’í és impedir el seu accés als nivells educatius superiors. Altres tradicions religioses no musulmanes també pateixen aquesta discriminació. En el cas de la fe Bahá’í els seus set màxims dirigents a Iran, els anomenats Yaran, estan empresonats des de la primavera del 2008 condemnats a 20 anys de presó. La comunitat bahà’í d’Iran ha intentat oferir, a través de la iniciativa anomenada IBES, una formació superior alternativa. Però la repressió directa de les autoritats contra les persones que hi col·laboren, bé com a formadors o participants, fa difícil continuar endavant. Ni la pressió internacional sobre el govern d’Iran ha aconseguit suavitzar la seva coerció a la comunitat bahá’í. La pel·lícula ajuda a prendre consciència d’aquesta situació, però també és un cant a l’esperança al mostrar com els bahà’ís, malgrat tot el seu patiment,  han aprés a sobreviure i celebrar la seva fe. Aquest és el sentit del missatge que tanca la pel·lícula “no maleeixis la foscor, encén una espelma” (proverbi xinés). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada