Lideratges democràtics

La sublevació en dels esquemes mentals que comporta el procés d’elecció del nou President de la Generalitat situa la reflexió sobre el lideratge en el centre del debat polític. ¿ Què és el lideratge polític ?. Aquest, com tots els fenòmens de lideratge, és una qüestió molt observada, i que dóna peu a molts comentaris, però que les teories es mouen entre moltes ambigüitats o estereotips. Truck (1981) formulà una definició que s'ha convertit en una referència tradicional sobre que és el lideratge polític. Aquest autor considera el lideratge polític com la capacitat de dirigir o participar de manera significativa en la direcció de les activitats o actuació d'una comunitat. Així, el lideratge polític seria la capacitat d'una persona de mobilitzar o inspirar altres per aconseguir uns objectius d'una manera satisfactòria per els interessos d’aquests. Donada aquesta finalitat, el lideratge polític s'articularia al voltant d'una bona anàlisi de la realitat (capacitat de diagnosi), de l'habilitat de dissenyar plans d'actuació (capacitat política) i la perícia de realitzar les actuacions pertinents per assolir les metes proposades (capacitat pràctica).

El que succeeix és que el concepte del lideratge polític ha estat influït negativament per les concepcions mítiques o heroiques que han condicionat, des d’antic, les reflexions sobre aquestes qüestions. Cal avançar cap a una nova concepció del lideratge polític més àmplia, més democràtic més en consonància amb l’horitzó del segle XXI. La qualitat democràtica de la societat es valora com el resultat de la interacció de la dimensió cívica dels seus ciutadans i de la capacitat política dels seus líders polítics. Tot i que cada cop més aquesta està mediatitzada per la força dels moviments cívics. La democràcia necessita fonamentar-se en ciutadans actius responsables i menys de les mediacions dels lideratges polítics. La democràcia és el govern de la ciutadania i no l'acció d'uns herois. Els líders polítics carismàtics són realment un problema per a la democràcia. Com molt bé deia Emiliano Zapata: "els líders forts, fan febles als pobles" L'èxit dels projectes polítics no descansa tant en un lideratge segons el model tradicional, sinó un lideratge fonamentat en el diàleg, el consens, la concertació i la participació capaços de construir polítiques públiques que aportin confiança.

La visió participativa de la democràcia, no hauria de negar la necessitat dels processos de lideratge polític. Aquest és útil en els moments de turbulència, inestabilitat o canvi perquè aporta una qüestió bàsica en la cohesió social: seguretat. El lideratge polític madur i clar és necessari quan la comunitat ha de prendre decisions importants que afecten al seu futur expressades en forma d'elecció entre diverses alternatives. El resultat d'aquesta decisió és sempre un canvi. Davant d'aquesta situació el lideratge l’exerceix qui té la capacitat de diagnosticar el que passa, establir una política presentada com una alternativa i assumir la seva realització. Aquesta funció s’associa a una persona, no és una actuació difusa o amagada sota una direcció col·lectiva dels processos polítics. La ciutadania se’n refia d’aquelles persones concretes que aporten seguretat i confiança. Així, en temps de turbulències calen lideratges clars.