No
sempre és còmode confessar-se cristià, i dir-ho amb tota naturalitat, Temem la
incomprensió, la burleta o la indiferència de molta gent. Tant se val, el que
els altres considerin, ho hem de fer. Hem de ser testimonis de l'Evangeli amb
les nostres conductes i les nostres obres. "Se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues
o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors,
acusats de portar al meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni". (Lc
21,12-13)
Tenir
fe és tenir el convenciment de cor de la certesa de l'acompliment de promeses
que avui semblen impossibles. No són demostrables per la ciència, però sí des
del convenciment de que podem viure confiats de que l'esperança serà
realitzada.
"Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu
alliberats" (Lc 21,28)
Cal
saber ser pacients. No es tracta d'una paciència fruit de la resignació, sinó
del treball precís i constant a favor de construir un món millor, més just i
fraternal. La promesa d'un temps nou és real si estimem, si portem a la
societat la pau i treballem a favor de la justícia. Serà així com el temps
futurs esdevindran reals en el nostre temps present. "Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l'estimen. El Senyor és a
prop per salvar els seus fidels". (Sl 84,9-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada