dimecres, 25 de maig de 2016

L'equitat segons Montoro

Algunes persones practiquen la perversió del llenguatge. Gràcies a aquesta estratègia es buida de contingut ideològic els noms i se’ls manipula per fer-los dir allò que no diuen. Recordo un excel·lent llibre d’Alex Grijelmo on repassa, amb molta precisió, com la vida política o periodística forcen conceptualment les paraules fins a pervertir-ne el seu sentit. Tot això ve a col·lació d’unes paraules que vaig sentir al ministre en funcions de finances de l’estat espanyol. En una recent visita a Barcelona, el ministre Montoro, a la pregunta d’un periodista si pensava pujar els impostos als rics, respongué aïradament de que no i que “los ricos ya pagan sus impuestos. Eso es equidad”. Vaig quedar estupefacte, tant pel que digué el ministre com perquè ningú li respongué que això no és equitat. 

 En dret, segons el Diccionari de la Llengua de l’Institut d’Estudis Catalans, l’equitat és l’adaptació de la norma jurídica a cada cas concret. És un recurs per evitar la rigidesa de la norma. En l’àmbit econòmic es defineix l’equitat com a característica d’una situació justa, en què tothom rep el que es mereix. Aquesta definició introdueix la perspectiva de que la equitat comporta igualtat, tothom rep, però de forma diferenciada: rep el que es mereix. En castellà, idioma natural del ministre, el diccionari de la Real Academia també entén, entre altres accepcions que l’equitat és donar a cadascú el que es mereix. No estava massa lluny d’aquests conceptes Karl Marx quan al Manifest Comunista deia que s’havia de donar a tothom segons les seves necessitats. Evidentment, que la definició del que és necessitat mereix una discussió a banda. 

També hi ha la concepció moral de l’equitat més relacionada amb la igualtat i la justícia que contrapesen les desigualtats socials. Dit d’una altra manera, una fiscalitat justa serà equitativa perquè els que més tenen pagaran més i els que menys tenen rebran més. En aquest punt, cal esmentar l’abús fet del que es diu en Mateu 25:29 “Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda”. Per sort, la justícia es basa, primer en una igualtat davant de la llei: tothom a de pagar es impostos, però l’acció justa fa un pas i incorpora l’equitat: el que més tenen són els que més han de pagar. Així de simple senyor ministre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada