diumenge, 15 de maig de 2016

El silenci lluminós del far de Sant Sebastià


El far de Sant Sebastià és una icona tradicional de la costa de Llafranc. Durant el dia, des del cim on es troba es gaudeix d’una impressionant vista que transmet pau reconciliadora. Els ulls es perden en un generós horitzó de mar blava. La frondosa pineda i els penya-segats que es precipiten damunt l’aigua turquesa completen l’escenografia d’un entorn únic presidit per la torre blanca del far. Quan el dia s’enfosqueix els vidres del far s’il·luminen i la llum comença a girar en silenci. De nit, la cadència ritmada de la llum esdevé guia segura pels mariners viatjants i puntal companyia de l’esperit dels romàntics.

El somni del far s’ha esberlat sota la música estrident que la música estrident d’un àvid bar de copes que s’ha instal·lat a la caseta del far. Entre respectar el silenci de l’entorn i fer d’ell un distintiu de l’oferta de lleure, els propietaris han valorat que la música elevada de tot era el millor que podien fer. El silenci ha quedat trencat per un soroll desaforat d’una música ensordidora que trenca l’harmonia del lloc. ¿Per què hi ha persones que no poden viure sense soroll? ¿Per què hi ha tanta por al silenci? ¿Són més bones les combinacions espirituoses amb música que sense? Ara al far de Sant Sebastià l’autoritat municipal atorgant la necessària llicència d’activitat ha trencat un dels paisatges més entranyables de la Costa Brava. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada