dissabte, 14 de maig de 2016

Glosses per la vida quotidiana

¿Què és la veritat?. Ha de d’haver-hi una resposta a aquesta pregunta que no sigui la imposició del pensament únic i unilateral. ¿Pot ser la veritat està al carrer on passa allò que escriví Mario Benedetti: “y en la calle codo a codo, somos mucho más que dos”? El camí de la veritat es troba en el diàleg. Gràcies al diàleg les persones ens trobem, ens coneixem i vestim els acords sobre les coses fonamentals. En aquest encontre les persones ens trobem, escoltem i parlem. No hi ha espai pel relativisme. Hi ha una veritat que ordena i endreça la vida. “Consagreu-vos en la veritat, que és la vostra paraula. Jo els he enviat al món tal com vós m’hi heu enviat a mi” (Jn 17,15-17)

Confessar-se creient és una afirmació que desborda la racionalitat i s'endinsa en l'experiència vital. Las raons de la fe parteixen dels dons interiors que situen la fe en l'àmbit dels fets vitals experimentals. La cultura ajuda a expressar la creença, però no l'explica. La joia de creure és una bona prova de la força interior de la fe. M'ensenyareu el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir a la vostra presència, al costat vostre, delicies per sempre". (Sl 15)

Tenir fe és una decisió íntima. És una experiència de la vida interior. Però té manifestacions externes. Els demés, sense preguntar-nos massa, haurien de percebre l’alè vital que ens sosté. Per això, tenir fe i ser-ne testimonis van units. Gràcies a l’estimació als demés fem evident la fe ens sosté. “El seu amor als fidels és tan immens, com la distància del cel a la terra, llença les nostres culpes lluny de nosaltres, com l’Orient és lluny de l’Occident”. (Sl 102)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada