diumenge, 29 de maig de 2016

Els acords secrets de Sykes i Picot

Ara fa 100 anys, Mark Sykes, en nom del govern britànic i François-George Picot, en nom del govern francès, mitjançant un acord secret crearen els grans eixos de la divisió política d’una part del Mig Orient tal com la coneixem avui. La primera Guerra Mundial esta entrant en la seva fase resolutiva i la fi de l’imperi Otomà era evident, les grans potencies colonial mundial volien assegurar el seu domini d’aquella part d’Àsia. Anglaterra i França, motivats per la necessitat de garantir el control, explotació i comercialització, del petroli que començava a aflorar en els camps de Mosul, Iraq decidiren crear i repartir-se, un cop desfet l’imperi otomà, el domini d’uns nous països. Així, amb límits fronterers sorgiren països com Líban, Irak, Síria i Jordània. França, Gran Bretanya amb el consentiment de Rússia s’havien repartir les seves zones d’influència a l’Orient Mig, llevat el territori de la península Aràbiga. L’acord de Sant Remo de 1920 donà solidesa al que havien albirat Sykes i Picot.


Els analistes afirmen que la realitat geopolítica de l’Orient Mig s’ha anat transformant al llarg dels anys i que Sykes i Picot només esbossaren les línies mestres del que pasaria anys després. Es diu que dels 14.000 kilòmetres de les fronteres dels països d’aquest part d’Àsia, només uns 700 són atribuïbles als acords de Sykes i Picot. Las potències bel·ligerants en la primera Guerra Mundial, juntament amb el turcs com a hereus dels otomans, finalment prengueren la iniciativa i anaren configurant la realitat geopolítica d’aquesta zona. Que tingué, l’any 1917, l’acord promogut pel govern britànic de crear a Palestina un estat pel poble jueu. Poc a poc, a mesura que el petroli anava sen decisiu per l’economia mundial i els nous governants es consolidaven en els nous països, a l’Orient Mig començaren a evidenciar-se els grans problemes que des de llavors han fet d’aquesta zona una de les més conflictives del món. Tot i que el problema real d’aquests països, no es tant la feblesa històrica de les seves fronteres, sinó la seva falta de democràcia, circumstància que encara ha tensat més les difícils relacions entre alguns d’aquests països.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada