dilluns, 9 de maig de 2016

Europa, el somni del papa Francesc

Avui dilluns tot els estats de la de la Unió Europea celebren el Dia d'Europa. L’objectiu d’aquesta efemèride és apropar Europa als seus ciutadans i pobles. Aquesta iniciativa és més necessària que mai. És urgent enfortir els llaços entre els ciutadans europeus i la idea europea. Molts ciutadans europeus perceben que el projecte comunitari fa aigües per tot arreu. Creix el nombre de persones que tenen una imatge negativa de la Unió Europea i els britànics d’aquí poc decidiran si quedar-se o anar-se’n. També augmenten el nombre d’europeus que pensen que la Unió Europea és una rèmora per les economies nacionals. El desacord dels estats i les discontinues discrepàncies en relació a l’actuació davant de la crisi dels refugiats d’Orient Mig no han fet més que accentuar l’escepticisme de molts europeus. Tot sembla qüestionar el projecte europeu.

Per tot això, és important rememorar les esperances que significà la declaració històrica de Robert Schuman el 9 de maig de 1950 a la sala del Rellotge del Quai d'Orsay de París. El context d’aquells moments no era esplendorós. Feia cinc anys que Europa havia sortit d’una cruel confrontació, per això uns pocs polítics europeus, tots d’inspiració democràtica i cristiana, estaven decidits d’esborrar els estralls de la terrible Segona Guerra Mundial. Aquests polítics volien evitar un nou conflicte, a tal fi consideraren que la millor manera era posar en comú els interessos econòmics de França i Alemanya, històricament els grans rivals que s’havien enfrontat en dues llargues guerres i trobar uns àmbits de cooperació política que fes possible l’acord dels països europeus.

«Què t’ha passat, Europa humanista, capdavantera dels drets de l’home, de la democràcia i la llibertat? ¿Què t’ha passat Europa, terra de poetes, filòsofs, artistes, músics, literats, mare de pobles i nacions, mare de grans homes i dones que han sabut defensar i donar la vida per la dignitat dels seus germans?». Les recents paraules del papa Francesc en la recepció del Premi Internacional Carlemany foren un clam perquè Europa deixi de ser «àvia i estèril», i sigui «mare fecunda», «trenqui murs i construeixi ponts» i posi al dia la mateixa «idea d’Europa».

Per això, avui, en aquesta celebració europeista, cal renovar el compromís perquè Europa sigui capaç, seguint els passos dels pares fundadors, de «donar a llum un nou humanisme basat en la capacitat d’integrar, dialogar i generar», per al qual «ser emigrant no sigui un delicte, sinó més aviat una invitació a un compromís més gran amb la dignitat de tot ésser humà». És el moment de somiar de nou, digué el papa Francesc en una Europa que es fa “càrrec del nen, que com un germà socorre el pobre i els que vénen a buscar acollida, perquè ja no tenen res i demanen refugi (...) una Europa que escolta i dóna valor als malalts i als avis (...), en què ser emigrant no constitueix mai un delicte, sinó una invitació a un compromís més gran amb la dignitat de tot ésser humà» (...), «en què els joves respiren l’aire net de l’honradesa, estimen la bellesa de la cultura i d’una vida senzilla». Un Europa  de la qual no es “pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha sigut la seva última utopia”. Benaurada Europa, mira’t en el somni de la utopia i torna a recuperar la teva ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada