dijous, 19 de maig de 2016

Antecedents de l’islam 30. Temps de jahiliyyah

No es tenen gaires notícies del que passava a la península Aràbiga pre-islàmica. Hi ha un buit en la història del poble àrab abans del sorgiment de l'Islam entorn de l'any 630. El coneixement d'aquesta història és feble. Els historiadors ho justifiquen per l'escassa exploració arqueològica de la zona i les poques fonts escrites accessibles, bàsicament inscripcions i monedes de la zona de la Aràbia meridional. L'únic material directe disponible prové de fonts escrites per altres cultures, tradicions o zones geogràfiques veïnes: egípcies, gregues, romanes, etc., el que els especialistes anomenen protohistòria. Una altra font d'informació és el que prové de la tradició oral fixada més tard per escrit pels pensadors àrabs de l'època islàmica. L'interès de conèixer el que passava a la península aràbiga abans de l'Islam és important per conèixer quin era el context en què va aparèixer l'Islam.


Els primers historiadors musulmans expliquen que la humanitat al principi era monoteista. Després, amb el transcórrer del temps, es va anar apartant del culte al Déu únic introduït per Ibrahim (Abraham) caient en el paganisme. Els àrabs sucumbiren  a les temptacions del paganisme. Els primers teòlegs de l'islam utilitzaren el suposat paganisme de la societat pre-islàmica per argumentar la importància històrica de Muhammad a retornar la humanitat cap a Déu. Taqi ad Din Ahmad ibn Taymiyyah més conegut com ibn Taymiyyah (1263-1328) potser va ser el primer teòleg a assenyalar la importància del politeisme en la societat pre-islàmica. Segons l'univers musulmà eren temps dominats jahiliyyah, temps d'ignorància de la direcció divina. Per l'islam abans de Muhammad la humanitat estava submergida en una gran barbàrie per haver abandonat a Déu, eren moments de foscor. Però la realitat, no era tal com explica la mateixa tradició islàmica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada