dilluns, 16 de maig de 2016

Muhàmmad Chaib

El bon amic Muhàmmad Chaib va de número sis en la llista dels socialistes a Catalunya. És un bona posició electoral, amb moltes expectatives de poder sortir. Ha estat una sabia decisió dels socialistes d’incorporar-lo a la llista. Com fou un error prescindir d’en Chaib al parlament de Catalunya, on havia fet un treball polític forà rellevant que serví, entre altres aspectes, per posar en valor els catalans musulmans. Els mateixos que el feren fora ara l’incorporen. Ironies d’una política que practica l’amnèsia reparadora. Aquest comportament erràtic és molt propi del socialisme català en els darrers anys. En el record d’alguns resta viu el record de que les mateixes persones que intrigaren contra el projecte de federalisme asimètric de Pasqual Maragall han fet del federalisme una icona de regeneració democràtica contra el projecte independentista. Fins i tot, arriben a proposar que hi hagi una ministre de federalisme.

La presència de Mohammad Chaib a una llista electoral és un reconeixement reparador a la seva persona i a la diversitat d’identitats que integren la realitat social catalana. A Anglaterra, on les autoritats polítiques no saberen gestionar, en el seu moment, la multiculturalitat de la societat, ara hi ha tretze diputats que són de religió musulmana, i recentment els londinencs han escollit al musulmà Sadiq Khan com el seu alcalde. A la Gran Bretanya la diversitat real de la societat ha entrat a les institucions polítiques per quedar-hi. Al nostre país, les passes donades en aquest sentit encara són molt tímides. En els ajuntaments, encara hi ha pocs regidors que exemplifiquin la diversitat de les comunitats locals. Badalona i pocs més, en són una excepció. La situació en els altres nivells del poder polític és més pobre. 

Moltes formacions polítiques parlen d’atorgar poder polític a les persones que pertanyen a les minories socials, però alhora de fer les llistes els llocs de sortida es reserven els d’aquí de tota la vida. Aquesta actitud evidència el cinisme de la política del nostre país. Resulta preocupant que encara passi això, especialment en aquelles forces polítiques que es presenten com a regeneradores del discurs polític. Aquestes, en això segueixen reproduint, els comportaments de la política tradicional. Per això, la rectificació en una pràctica història dels socialistes catalans és una bona notícia per a tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada