dimarts, 6 de febrer de 2018

Els fonaments de dret i la justícia interpretativa

Continuo tenint problemes amb la justícia d’aquest país. Vull dir, continuo tenint problemes d’entendre el que fan alguns jutges d’aquest país. No entenc la seva lògica. Em costa comprendre quin mecanisme de raonament segueixen alhora de decidir els recursos i d’escriure les seves interlocutòries. Crec que els seus circumloquis estilístics encara enterboleixen més la comprensió de les seves decisions. ¿Com justificar l’ingrés a presó de Millet i Montull pel risc de fuga?. Des de la detenció fins avui han tingut mil i una oportunitats per escapar-se i no ho han fet, ¿on està el risc de fuga?. També és incomprensible afirmar que es pot sospitar que aquestes persones tinguin diners a l’estranger. ¿Els magistrats han de decidir per sospites o fets?. El terreny de la sospita és ampli i pantanós. Enviar a la presó unes persones per una sospita és ben curiós pels qui no som del gremi judicial.

Per acabar les admonicions judicials, la nova interlocutòria del jutge Llarena torna a evidenciar l’avaluació ideològica-política que fa el jutge al marge del fonament de dret. De nou, penso que aquesta interlocutòria, com comentava ahir demostra que els polítics catalans presos, a més de presos polítics són uns ostatges de l’Estat. No està de més recordar que vol dir el concepte ostatge que, tal comentava ahir és aplicable als presos polítics catalans. Llegint la interlocutòria del jutge Llarena m’ha evocat el sentit de la paraula rehén segons el diccionari de la Real Academia Espanyola: “persona retenida por alguien como garantía para obligar a un tercero a cumplir determinadas condiciones”. Ni més ni menys, això és el que es pot interpretar el que són els polítics catalans empresonats. 

La nova interlocutòria del jutge Llarena és molt preocupant perquè, tal com ja expressà amb el seu escrit sobre Joaquim Forn, del seu raonament es desprèn que el pensament, en aquest cas, l'independentisme és un delicte. Judici totalment inadmissible i contrari a tota comprensió democràtica. Segons Llarena, Sánchez "manté el seu ideari sobiranista, la qual cosa resulta constitucionalment vàlida, però impossibilita el convenciment d’impossible reiteració delictiva…”, entre d’altres raons, perquè "no només no ha renunciat a l'activitat política que -des de diversos fronts- ha servit d'instrument per a l'execució dels fets sinó que ha revalidat el seu compromís amb una candidatura el líder de la qual proclama l'objectiu de restablir la dinàmica política que va conduir a les actuacions de les quals neixen les responsabilitats que aquest procés contempla i que va desembocar en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució”. Hi ha per estar preocupats: ¿Podrem pensar el que voldrem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada