dijous, 8 de febrer de 2018

La impostura del ministre Rafael Català


No hi ha dia que un ministre del govern de l’Estat deixi d’escandalitzar-me moralment. El ministre de Justícia Rafael Catalá ha justificat la prohibició d'indultar condemnats per rebel·lió i sedició perquè "és una demanda social". ¡Ves per on! El ministre ha afirmat que és “una veritable demanda social" per això el PP té “la responsabilitat de portar al Congrés el que considerem que són els debats socials i el que la societat espanyola està demandant en aquest moment", ha dit. El titular de Justícia ha justificat la iniciativa del PP en que les lleis "han d'estar properes al sentiment de la societat" i, segons el ministre, en aquest moment hi ha un debat sobre si els condemnats per delictes "molt greus", com els de sedició i rebel·lió, com els que s'estan enjudiciant al Tribunal Suprem, no puguin ser indultats.

Desconec en quina realitat imaginada viu el ministre Rafael Català, però en la meva, i no hem considero desconnectat del meu entorn, no he trobat fins ara cap debat polític i social a favor de no indultar als acusats de sedició i rebel·lió. ¿No serà que el ministre confon el que ell voldria que passes amb la realitat?. Aquest fenomen, força freqüent en política deu ser fruit de l’estrès associat a la responsabilitat de govern o, seguint la lògica dietètica del portaveu del PP, Rafael Hernando, l’autor de l’afamada frase "¿què herbes fan servir els independentistes per esmorzar?" podria sospitar que el ministre de Justícia deu tenir un problema similar.

El que sí estic d’acord amb el ministre és que el governant, en la seva iniciativa legislativa, ha de ser sensible al sentir de la societat com no pot ser d’altra manera. Seguint la lògic del seu raonament el govern del PP, i l’Estat espanyol en general, ha de ser sensible al sentiment de més del 80% dels catalans que estan a favor de poder fer un referèndum pactat sobre el futur de Catalunya. ¿Per què el PP no és sensible a aquesta petició?. Aquesta doble lectura dels fets segons les conveniències desqualifica moralment els governants de l’Estat. No són sincers amb el que diuen i actuen hipòcritament en pensar una cosa, dir-ne una altra i fer-ne una de ben diferent. La política és un bé moral que necessita de l’ètica per legitimar-se. Lamentablement alguns polítics han fet de la política un aigua barreig ideològic, quan no directament un espoli continuat del bé comú. Són uns moments adequats per escoltar el tango Cambalache.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada