dimecres, 7 de febrer de 2018

Sacrificis catalans


Avui la Vicepresidenta del Govern, Soraya Sainz de Santamaria, popularment coneguda com SSS, ha dit en seu parlamentària responent a Joan Tardà, ¿Tanto cuesta sacrificar a un catalán?”. Tothom ha suposat que aquesta pregunta estava relacionada al que el mateix Tardà havia dit dies abans “Si cal sacrificar el president Puigdemont, l'haurem de sacrificar”. Probablement, però ¿no hauria estat més entenedor explicitar qui era el subjecte de la frase enigmàtica de la vice-presidenta? perquè tal como l’ha formulat pot tenir altres interpretacions més retorçades. Qualsevol boig pot donar-se per interpel·lat i demostrar a la vice-presidenta que no costa tant sacrificar a un català. Mentre l’afirmació de Joan Tardà, atenent el sentit de les paraules dites, hom comprova que el sentit del mot sacrifici és metafòric. Tot s’entén millor, mirant en els diccionaris la definició de la paraula sacrifici.

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la primera accepció de la paraula sacrifici és religiosa: oferir en sacrifici, sacrificar a Déu, als ídols. No crec que ni la vice-presidenta ni Joan Tardà parlessin en aquest sentit. Però hi ha altres accepcions que permeten interpretar les farses anteriors. Per exemple, sacrificar és sofrir voluntàriament la pèrdua (de quelcom) per tal d’obtenir alguna cosa. Probablement el que digué Joan Tardà pot interpretar-se en aquest sentit o, en un altre similar, que és endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses. Però, cap d’aquestes interpretacions són aplicables a les paraules dites per la vice-presidenta del govern. En el seu cas se li escau, que ni pintada, una altra accepció: lliurar a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que és considerat més important. Alerta, vice-presidenta, suposo que la passió política ha fet que el seu pensament quedés traït per unes paraules que no volia dir en el sentit que poden interpretar-se. Però, les seves paraules poden ser interpretades, per qualsevol eixelebrat partidari de la sacrosanta unitat de la pàtria, com una invitació a fer allò que a ningú ens agradaria que passes. Ara que tot es mira amb lupa, no sé si les autoritats judicials haurien de d’avaluar si les paraules de la vice-presidenta del Govern són una incitació a l’odi. Per menys han acusat d’odi a un mecànic de Reus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada