Joaquim Forn, un ostatge polític

L’estat i l’oligarquia dominant volen que els catalans independentistes ens rendim i ens dobleguem rendits a la seva voluntat de vencedors de tots els intents d’independència de Catalunya. Per aconseguir el seus propòsits empren tots els instruments de l’estat. Un d’aquests medis és la injustícia. Per ser més precís, cal parlar de la connivència de determinants tribunals, com el Suprem o l’Audiència Nacional, alguns jutges i una part del sistema judicial. Sempre permeables als interessos del poder. La interlocutòria del jutge Pablo Llarena denegant a Joaquim Forn la petició de llibertat confirma aquesta sospita. Joaquim Forn, com Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i Oriol Junqueras, estan en presó preventiva contravenint tota lògica judicial. En aquest punt és bo recordar les paraules del papa Francesc sobre el sentit de la presó preventiva. El papa digué “La presó preventiva constitueix una altra forma contemporània de pena il·lícita oculta, més enllà d’un vernís de legalitat, quan de forma abusiva procura un avançament o bestreta de la pena, prèvia a la condemna, o com a mesura que s’aplica davant la sospita més o menys fonamentada d'un delicte comès. La qüestió dels detinguts sense condemna s’ha d’afrontar amb la deguda cautela, des del moment que es corre el risc de crear un altre problema tan greu com el primer, si no pitjor: el dels reclusos sense judici, condemnats sense que es respectin les normes del procés» (Discurs a la Associació Internacional del Dret Penal, 23/10/2014). Clarificadores paraules que haurien de fer la cara de vergonya a més d’un en el nostre país.

El Tribunal Suprem, en una decisió sorprenent del jutge Pablo Llarena, ha decidit que Joaquim Forn continuï a la presó. Ho justifica perquè l'investigat manté el seu ideari sobiranista. En lloc d’avaluar uns fets o unes actuacions, el jutge emet un judici de valor totalment ideològic i especula en un futur inèdit que no serà viable. El seu raonament, tal com consta en la interlocutòria és “el investigado, en expresión de su legítima libertad ideológica, mantiene lógicamente su ideario soberanista, lo que, aun siendo constitucionalmente válido, no supone que deba renunciarse a evaluar que el convencimiento que mantiene posibilita una reiteración del delito que resultaría absurda en quien profese la ideología contraria.” Si en Joaquim Forn té el dret constitucional a tenir una ideologia independentista ¿per què el jutge associa el seu pensament amb uns fets que ell ja no defensa i que poden ser defensat per altres persones? El jutge pressupostà unes certeses que, en el cas de ser veritat, no són imputables a Joaquim Forn sinó a altres persones: “su ideología coexiste además con un contexto político en el que no hay certeza de que haya desaparecido la intención de alcanzar la independencia de Cataluña, existiendo todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse de manera inmediata y perseverando en el mecanismo de secesión contrario a las normas penales que aquí se enjuicia”.  

A partir d’aquesta suposició, el jutge Pablo Llarera, en lloc de valorar els comportaments o les actuacions de Joaquim Forn jutja les seves intencions: “en ese contexto, y en el trance de tener que evaluar cuál es la verdadera voluntad del investigado, por más que ahora afirme que rechaza cualquier actuación ilegal, hasta el punto de asegurar que renuncia a su escaño por temor a que su grupo parlamentario le impulse a hacer lo contrario, no puede soslayarse que sus manifestaciones pueden responder únicamente a su aspiración de eludir el gravamen que supone la medida cautelar impuesta”.  Si això anterior no fos suficient la següent afirmació mereix un estudi profund perquè, estic convençut, marcarà un abans i un després en la  jurisprudència espanyola: “ello determina que la evaluación de su intención real exija unos marcadores más estables que su propio discurso” . Estic esperant que algú, amb molt més coneixement jurídic o sentit comú, m’aclareixi quins són els “marcadores más estables”. Sincerament, estic encuriosit. He treballat professionalment amb indicadors de gestió i mai m’havia trobat davant d’aquest repte intel·lectual de trobar aquests marcadors. Tota una novetat.  En qualsevol cas, aquesta interlocutòria és una bona confirmació de que el subjecte del judici és un pres polític convertit en ostatge esperant la total rendició dels catalans independentistes.