divendres, 9 de febrer de 2018

Glosses per la vida quotidiana


La malaltia ens fa sentir més febles i més depenen dels altres. Estem ens mans dels metges, hi necessitem confiar; però també ens trobem necessitats de companyia i comprensió que ens donen les persones que ens envolten. La persona malalta agraeix qualsevol gest d’acolliment. En aquests moments greus, hem de tenir fe en nosaltres mateixos, en la saviesa dels experts i l’amor dels qui ens envolten. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia.(Mt 4,23)

La fe sense obres és una fe morta. El culte litúrgic sense amor és un simple ritual buit. Ens cal lligar les creences amb la pràctica de l’amor i la caritat. Perquè on hi ha caritat i amor allí hi ha Déu. Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. (Mc 7,6-7)

En el cor de les persones hi ha l’origen de la sinceritat dels nostres comportaments. No ens hem de preocupar només pel que fem o diem, sinó també per la coherència entre el que pensem i sentim. La rectitud dels nostres actes prové de l’harmonia entre el que som i el que fem. Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home. (Mc 7,20-23)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada