Hi ha moments que defallim o que
percebem que la realitat ens sobrepassa. Davant d’aquesta situació cal obrir el
cor i deixar-se amarar per l’acolliment de les altres persones. En aquestes
situacions, cal ser humils i no orgullosos, i reconèixer les nostres
limitacions. Necessitem ser ajudats i volem ser-ne. Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me
per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany jo que us invoco. (Sal
30,17-18)
Quan els temps esvaeixen les certeses,
els principis es liqüen i sembla que el fonaments trontollen, hem
d’esforçar-nos en tornar a recuperar el sentit de tot plegat. Res està perdut
perquè tenim esperança i els referents no estan perduts, només tapats per grans
sorolls que distreuen l’atenció. Necessitem mirada clara i llum per
veure-hi. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a
tots els pobles, llum que es reveli a les nacions (Lc 2,30-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada