Comunitats de sentit

Aquest és el títol d’un interessant article de Jordi Amat. Amb el rigor que li és propi, l’escriptor i periodista ha situat el conflicte que es viu a Catalunya en clau de confrontació de grups identificats en diferents “comunitats de sentit”. Parteix de la definició de “comunitat de sentit” donada per Seymour Saranson l’any 1974  que aquests grups es conformen amb “la percepció de similitud amb els altres, una interdependència reconeguda amb els altres, la voluntat de mantenir aquesta interdependència donant als altres o fent el mateix que s'espera d'ells, i al mateix temps el sentiment de pertinença a una estructura social més gran, fiable i estable”.  Amplia el concepte afegint que aquests comunitats funcionen en la mesura que aporten a les persones els sentiments de pertinència, influència, satisfacció de necessitats a través del grup i connexió emocional compartida. Finalment, senyala que fora desitjable que aquestes comunitats es basin en la fe, l'esperança i la tolerància i no en la por, l'odi i la inflexibilitat.

Jordi Amat, aplicant aquest esquema a Catalunya, constata que hi ha dos importants comunitats de sentit que condicionen el debat polític. Identifica, amb encert, que les dues comunitats s’expressen amb una forta emocionalitat i que, ni una ni l’altra ni las suma de les dues, representen tota la societat catalana. Aquestes dues comunitats es manifestaren aquest dissabte i diumenge per Barcelona. També afirma que una de les dificultats per poder operar des dels marcs cognitius de cada una d’aquestes comunitats és que cada una d’elles no reconeix la part de veritat que hi ha en l’altra. És cert, això és una dificultat. L’altra dia, jo mateix en una nota anterior parlava de la ira i de la por que dominen els processos cognitius dins de cada una d’aquestes comunitats. Per seguir en el fil d’esbrinar si la gestió de les comunitats de sentit pot servir per desescalar les tensions polítiques de Catalunya, s’hauria de veure com el conflicte social i polític s’ha incorporat dins del complexa procés de construcció d’aquestes comunitats.

Les comunitats de sentit no existeixen al marge dels conflictes socials i polítics. Perquè aquests conflictes són percebuts de manera diferent segons el marc cognitiu present en cada una de les persones que conformen la mateixa comunitat de sentit. Davant d’afirmacions, per exemple, “Catalunya es de España” o “la autodeterminación es impossible” cada comunitat de sentit ho viu d’una manera diferent, i aquesta vivència probablement tensiona i allunya més els posicionaments. Treure el conflicte social i polític fora del procés cognitiu és un error. Estem on estem perquè, en un moment determinat, a una comunitat de sentit se li negà la possibilitat de viure plenament tots els significants que la sostenien. Al cap i a la fi la cruïlla per l’enteniment parlant des de marcs cognitius diferents és discernir a quin tipus de comunitat de sentit els vol pertànyer: una comunitat basada en el respecte de la dignitat humana,  l'esperança i la convivència dialogal o una comunitat que explota les pors ancestrals, atia l’odi i és inflexible en el pensament.