Ahir vaig ser entrevistat a la cadena SER juntament amb Jorge Fernández Diaz sobre el problema de la pederàstia. La ràdio volia dos catòlics amb sensibilitats polítiques diferents. L’objectiu era parlar sobre el problema de la pederàstia a l’Església catòlica. L’entrevista va anar bé i permeté dir el que pensaven, sense que entre les dues opinions hi haguessin masses diferencies. El que va em sorprengué fou que, en un moment, una periodista va dir que els entrevistats volíem matar al missatger. Aquesta observació, o acusació, va molestar-me. Perquè, desprès d'haver intentat emmarcar el problema de la pederàstia i la figura de Benet XVI, l’argument de refutació de la periodista fou comparar el que diu el Vaticà amb les declaracions de Raul Castro sobre la vaga de fam del dissident Guillermo Fariñas i acusar-nos, al Jorge i a mi, de voler matar el missatger. Quan va intentar rebatre això ja no teníem temps d’antena. Una llàstima. Ho vaig trobar un insult a la intel•ligència.
Reconec que cal menystenir i no tenir-los en consideració aquelles periodistes que fan de la pederàstia només un pim pam pum contra l’església sense voler entrar al fons de la qüestió. Ahir, Jose Bono deia, per contrarrestar les generalitzacions, que “un grano no hace granero”, versió castellana de la dita “una flor no fa estiu”. Per això resulta malintencionat atacar a l’Església per els casos de pederàstia. Oblidant la quantitat de persones que, en nom de la mateixa fe que sustenta aquesta església, cada dia deixen una part de la seva vida en humanitzar la societat. No cal pensar en gran herois de la solidaritat. Sinó en persones senzilles que han fet de la seva vida un testimoni de l'amor al proïsme. Ahir mateix vaig viure un exemple de tot això al veure com un capellà jove acompanyava a un grup de discapacitats greus a descobrir la bellesa del Parc Güell. Per això, quan observo actituds d’alguns comentaristes que només els hi preocupa de desqualificar a l’Església pel fet de la pederàstia oblidant-se de moltes coses, penso que no hi ha joc net en aquest debat.
L’església hauria d’entendre que, si aquesta és la situació, cal adoptar una política comunicativa diferent i prendre altres decisions més coratjoses. Perquè l’església, a part de testimoniar la fe hauria de comunicar-la millor. Pot ser així s'evitarien els estereotips o generalitzacions abusives o distorsionades. En el cas de la pederàstia les coses s'haurien d’haver fet millor. No s'havien d'haver amagat i protegit els delinqüents de l’actuació de la justícia. Des d’un primer moment s’hauria d’haver practicar la tolerància zero, tal com ara ha promogut Benet XVI. Si s’hagués actuat amb aquesta decisió llavors l’església estaria mes protegida contra alguns depredadors informatius i els periodistes podrien informar sense necessitat ni de fer de les seves cròniques una editorial o de percebre que, quan es defensa la integritat de l’Esgkésia es vol matar al missatger.
Reconec que cal menystenir i no tenir-los en consideració aquelles periodistes que fan de la pederàstia només un pim pam pum contra l’església sense voler entrar al fons de la qüestió. Ahir, Jose Bono deia, per contrarrestar les generalitzacions, que “un grano no hace granero”, versió castellana de la dita “una flor no fa estiu”. Per això resulta malintencionat atacar a l’Església per els casos de pederàstia. Oblidant la quantitat de persones que, en nom de la mateixa fe que sustenta aquesta església, cada dia deixen una part de la seva vida en humanitzar la societat. No cal pensar en gran herois de la solidaritat. Sinó en persones senzilles que han fet de la seva vida un testimoni de l'amor al proïsme. Ahir mateix vaig viure un exemple de tot això al veure com un capellà jove acompanyava a un grup de discapacitats greus a descobrir la bellesa del Parc Güell. Per això, quan observo actituds d’alguns comentaristes que només els hi preocupa de desqualificar a l’Església pel fet de la pederàstia oblidant-se de moltes coses, penso que no hi ha joc net en aquest debat.
L’església hauria d’entendre que, si aquesta és la situació, cal adoptar una política comunicativa diferent i prendre altres decisions més coratjoses. Perquè l’església, a part de testimoniar la fe hauria de comunicar-la millor. Pot ser així s'evitarien els estereotips o generalitzacions abusives o distorsionades. En el cas de la pederàstia les coses s'haurien d’haver fet millor. No s'havien d'haver amagat i protegit els delinqüents de l’actuació de la justícia. Des d’un primer moment s’hauria d’haver practicar la tolerància zero, tal com ara ha promogut Benet XVI. Si s’hagués actuat amb aquesta decisió llavors l’església estaria mes protegida contra alguns depredadors informatius i els periodistes podrien informar sense necessitat ni de fer de les seves cròniques una editorial o de percebre que, quan es defensa la integritat de l’Esgkésia es vol matar al missatger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada