Laïcitat a la catalana

L’altre dia vaig escoltar un destacat polític del país afirmar que, des la perspectiva de la laïcitat a la catalana, cal acceptar i donar suport a la religió sempre i quan no sigui fonamentalista o propiciï plantejaments extrems . De tal manera que quan una religió deixa de tenir aquesta funció positiva ja no és acceptable. No vaig estic d’acord amb aquesta perspectiva, perquè deixa de reconèixer el valor intrínsec de la religió. Estic convençut que la religió es positiva al marge de quina sigui la seva concreció pràctica. En aquest cas, la discussió es situa en l’àmbit de les interpretacions i de les mediacions. Les crítica de les quals, no invalida la valoració positiva del fet religiós.

Aquest raonament utilitarista de la religió podria estendre’s a la política. Aplicant el raonament de la religió del destacat polític es podria afirmar que la política no té un valor en si mateix, sinó en funció de la seva utilitat per defensar un determinats interessos. Per exemple, els casos de corrupció política no qüestionarien el comportament d’uns polítics i la seva manipulació de la institucions polítiques, sinó que negaria el propi valor de la política. No crec que sigui el cas. La política, malgrat totes les seves desviacions i mals usos, mereix la màxima valoració perquè permet construir acords i crear condicions per la convivència.

Per tot això, política i religió són valors que cal reconèixer com a positius per construir societats obertes confiades al diàleg i la construcció de civilitat.