El caos provocat per la recent explosió del volcà Eyjafjalla evidencia la fragilitat de les societats contemporànies. Però, en contra del que diuen algunes cròniques periodístiques, el que ha passat no té res a veure amb la fantasia del contes d’Harry Potter. El fenomen del volcà demostra algunes de les característiques de les societats contemporànies: la no previsibilitat dels fenòmens i la seva enorme interrelació. Això darrer és el conegut efecte papallona. Allò de que el moviment d’ales d’unes papallones a l’oceà índic provoca un huracà a California. És a dir, que fenòmens de petita transcendència tingui uns efectes desmesurats. La no previsibilitat i la interrelació són algunes de les bases de la teoria del caos que explica el comportaments dels actuals fenòmens socials. La no previsibilitat és prou evident, volcans, terratrèmols, inundacions poder ser predits però no saber la seva previsibilitat a curt termini; com tampoc ho era la darrera crisi econòmica que encara estem patint. Aquesta és la característica de les societats contemporànies. Societat complexes, societats caòtiques. Aquests dies, és evident el caos que es viu a partir dels problemes en el transport aeri.
El paradigma social ha canviat. Després de molts anys on la raó aplicada als fenòmens pretenia descobrir la lògic causa-efecte de les evidències, ara estem en una època en la qual els fenòmens estan associats a la interrelació de moltes variables que es desconeixent com es comportaran. Es pot saber, com a molt, el funcionament previsible de cada variable aïllada, però no com actuaran quan interrelacionin. Per exemple, les cendres del volcà Eyjafjalla estan provocant que no hi hagi concerts, que manqui menjar fresc en alguns mercats, que les borses es tornin més inestables, que el funeral de Lech Kaczynski estigui deslluït, greus impactes econòmics en diversos sectors i que el Barça vagi en autocar a Milà. La lògica actual es difosa, no previsible. Es coneixen les lleis de la física. Gràcies a la llei de la gravetat i al moviment d’un objecte pesat llançat a l’espai es pot saber on caurà una pedra, però no es pot predir el moviment d’una au que també està condicionat la mateixa gravetat. Aquest és un dels signes dels nous temps. La gestió de la no previsibilitat. Cal estar força preparats per viure la dinàmica de la incertesa. No estar-hi comporta masses riscos.
Ara bé, la qüestió és saber gestionar els riscos amb seny. Tenim el precedent de la controvèrsia de la gestió de la grip A, ara que no passi el mateix amb els possibles danys abrasius de les cendres del volcà en els avions. Alguns avions estan, avui diumenge, experimentant els seus efectes.¿I si no fos tan greu com s’ha advertit?. Així semblan apuntar les primer avaluacions fetes sobre aquests vols. Cal aprofitar aquestes crisis per aprendre a viure amb el caos propi del nostre temps. Una de les reflexions a desenvolupar està relacionada en la proporcionalitat que han d’haver-hi entre les mesures a adoptar i l’avaluació del risc. Ara per ara, sembla que no s’hagi trobat l’equilibri en proporcionalitat i risc. La no proporcionalitat té importants efectes socials i econòmics que es podrien estalviar.
El paradigma social ha canviat. Després de molts anys on la raó aplicada als fenòmens pretenia descobrir la lògic causa-efecte de les evidències, ara estem en una època en la qual els fenòmens estan associats a la interrelació de moltes variables que es desconeixent com es comportaran. Es pot saber, com a molt, el funcionament previsible de cada variable aïllada, però no com actuaran quan interrelacionin. Per exemple, les cendres del volcà Eyjafjalla estan provocant que no hi hagi concerts, que manqui menjar fresc en alguns mercats, que les borses es tornin més inestables, que el funeral de Lech Kaczynski estigui deslluït, greus impactes econòmics en diversos sectors i que el Barça vagi en autocar a Milà. La lògica actual es difosa, no previsible. Es coneixen les lleis de la física. Gràcies a la llei de la gravetat i al moviment d’un objecte pesat llançat a l’espai es pot saber on caurà una pedra, però no es pot predir el moviment d’una au que també està condicionat la mateixa gravetat. Aquest és un dels signes dels nous temps. La gestió de la no previsibilitat. Cal estar força preparats per viure la dinàmica de la incertesa. No estar-hi comporta masses riscos.
Ara bé, la qüestió és saber gestionar els riscos amb seny. Tenim el precedent de la controvèrsia de la gestió de la grip A, ara que no passi el mateix amb els possibles danys abrasius de les cendres del volcà en els avions. Alguns avions estan, avui diumenge, experimentant els seus efectes.¿I si no fos tan greu com s’ha advertit?. Així semblan apuntar les primer avaluacions fetes sobre aquests vols. Cal aprofitar aquestes crisis per aprendre a viure amb el caos propi del nostre temps. Una de les reflexions a desenvolupar està relacionada en la proporcionalitat que han d’haver-hi entre les mesures a adoptar i l’avaluació del risc. Ara per ara, sembla que no s’hagi trobat l’equilibri en proporcionalitat i risc. La no proporcionalitat té importants efectes socials i econòmics que es podrien estalviar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada