He tingut de sort de veure l’espectacle “Flamenco hoy” de Carlos Saura. He quedat gratament impressionat. Sempre m’ha agradat el bon flamenc, especialment quan aquest ha deixat de ser ball d’un règim i ha esdevingut expressió pura del sentiment popular. Llavors, he descobert les múltiples i variades facetes que tenen les diferents modalitats dels flamenc. L’espectacle ofert per Carlos Saura és una proposta d’actualització d’aquestes modalitats en fusió amb altres músiques com la clàssica, cants àrabs i jues, ritmes africans i algun que altre bolero o jota. Una mirada a l’evolució del flamenc avui. Música i dansa esdevenen canals evidents per comunicar estats d’ànim, vivències, passions, esperances i lluites vitals. “Flamenco hoy” és un espectacle sense cap argumet més que el mostrar com les diferents modalitats del flamenc es poden unir a través de la visió de la llum que evolució del matí a la nit.
Per això no és d’estranyar que, dins de les qüestions vitals abordades a través de la música i de la dansa es faci present el tema religiós. De dinou fragments musicals, cants o danses, ben bé en quatre el tema religiós hi és present. En alguns casos de forma implícita, però en altres de forma més evident. Resulta impactant el moment en que un ballarí estàtic evoca a un crucificat abandonat a la seva sort i com un grup de persones en dol rigorós, no se’ls veu ni la cara, escenifiquen un davallament mentre la música acompanya progressivament la emotivitat de l’escena. En aquells moments, el silenci en el teatre era total. Les mirades atònites revelaven que el sentiment davant la mort és compartit. La resta de números, eren alegres, plens de vida o lamentacions com a gemecs davant el desamor o la duresa dels fets, aspectes que també han d’integrar-se, en total normalitat, en la comprensió sacra d’una proposta musical actual. No sé si aquesta era la intenció de Carlos Saura, tot i que vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ell, no vaig aclarir aquesta qüestió. Però, el cert és que per mi el seu espectacle, “Flamenco hoy” transmet una forta dimensió espiritual que commou.
Per això no és d’estranyar que, dins de les qüestions vitals abordades a través de la música i de la dansa es faci present el tema religiós. De dinou fragments musicals, cants o danses, ben bé en quatre el tema religiós hi és present. En alguns casos de forma implícita, però en altres de forma més evident. Resulta impactant el moment en que un ballarí estàtic evoca a un crucificat abandonat a la seva sort i com un grup de persones en dol rigorós, no se’ls veu ni la cara, escenifiquen un davallament mentre la música acompanya progressivament la emotivitat de l’escena. En aquells moments, el silenci en el teatre era total. Les mirades atònites revelaven que el sentiment davant la mort és compartit. La resta de números, eren alegres, plens de vida o lamentacions com a gemecs davant el desamor o la duresa dels fets, aspectes que també han d’integrar-se, en total normalitat, en la comprensió sacra d’una proposta musical actual. No sé si aquesta era la intenció de Carlos Saura, tot i que vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ell, no vaig aclarir aquesta qüestió. Però, el cert és que per mi el seu espectacle, “Flamenco hoy” transmet una forta dimensió espiritual que commou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada