dijous, 21 de novembre de 2013

El cardenal Rouco i la unitat d’Espanya


La Conferència Episcopal Espanyola es troba immersa en importants  mudances amb més efectes col·laterals dels esperats. Un dels seus principals damnificats és l’actual, i encara, President cardenal Rouco Valera. Les seves càbales per controlar l’elecció del secretari i portaveu de l’episcopat no han reeixit tal com s’esperava. Un grup important de bisbes han escollit, contra tota inicial previsió, pel càrrec de Secretari General al capellà José Antonio Gil Tamayo. Excel·lent professional i gran persona, que aportarà al front d’aquesta secretaria diàleg i amabilitat que, ben segur, contrastarà amb el caràcter rom del seu predecessor, el bisbe Juan Antonio Martínez Camino. La seva marxa és un pas més per desfer la triple A que presidí, ans enrere les principals decisions de l’episcopat espanyol: Antonio Cañizares, Juan Antonio Martínez Camino i Antonio Maria Rouco Valera. El següent a plegar és aquest al capdavant de la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola.

Sembla que el cardenal president vol que se’l recordi com un paladí de la unitat d’Espanya. En la seva intervenció en la inauguració de la Permanent de l’episcopat afirmà, amb tota naturalitat, “la unitat de la nació espanyola és una part principal del bé comú de la nostra societat que ha de ser tractada amb responsabilitat moral”. Fa uns quants anys, aquest fou també l’eix argumental del cardenal Cañizares al parlar del futur d’Espanya. El cardenal Rouco ha tornat a insistir en el mateix argumentari: la solució política en relació a l’Estat, la unitat, té una consideració moral. La seva argumentació, intuïda per les seves paraules, és una clara presa de posició per unes de les opcions que estan en el debat polític a Catalunya. Opino que podria haver defensat, amb la mateixa vehemència moral, que també és un bé moral que els catalans són un subjecte polític que poden decidir quin futur volen en la seva relació amb Espanya. És més, em sembla que és més bé moral poder fer aquest exercici de democràcia que la solució política que es doni a la relació Catalunya- Espanya, doncs tan moral serà la unitat com la separació.

Cal escoltar més veus eclesials catalanes parlant sobre els valors morals que es troben al darrera dels temes que integren l’agenda política actual. Els catòlics necessitem escoltar veus preparades que orientin les actuals actituds i decisions polítiques. El silenci d’algunes veus pot interpretar-se de moltes maneres, des de l’ambigu calculada fins l’opció tàcita tàctica per evitar prendre partit per alguna de les alternatives confrontades. Em dona la impressió que hi ha encara molta timidesa o tebiesa, o una simple contenció interior, alhora d’ajudar a la comunitat catòlica a conformar el seu criteri moral l’actual moment i en el futur quan hagi d’enfrontar-se com a ciutadans a la necessitat de prendre una decisió a favor d’una alternativa o una altra. En tot cas, el que em sembla clar que el bé moral és que la ciutadania pugui escollir lliurament quin és el camí a seguir en la relació de Catalunya amb Espanya. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada