divendres, 22 de novembre de 2013

Les burrades polítiques proliferen

Penso que alguns dels problemes incorporats com a prioritaris en l’agenda política del moment provenen d’un important incultura que tenen determinats dels polítics que es tan en la primera línia mediàtica. M’agradaria trobar en política més exemples de la finor erasmista de l’anàlisi concret, argumentat i fonamentat. Per exemple, en el debat sobre el reconeixement del poble català  com a subjecte polític domina molt més la visceralitat passional que el coneixement travat. Aquesta actitud, que combina la superficialitat i la vehemència del xoc, que tant horroritzava a Erasme de Rotterdam, sembla estar molt estesa entre determinats dirigents polítics.

Em sorprèn la facilitat que mostren alguns d’aquests polítics en les faules o manipular la història per emmotllar-la als interessos particulars. He sentit, amb estupor, a un polític aragonès afirmar, sense immutar-se, que la parla de la Franja de Ponent és probablement més antiga que el català. El seu argument de pes es que el català fou normalitzada cap els anys 80 del segle passat. El mateix problema mostren els qui parlen sobre la qüestió nacional catalana. Més d’un cop he escoltat que el reconeixement de la identitat nacional de Catalunya  es deu gràcies a la generositat de la Constitució espanyola. Així, amb total impunitat, aquest argumentació vincula l’origen nacional de Catalunya a l’any 1978. Increïble. En aquests moments, les tonteries i burrades es succeeixen sense parar.


La política necessita de polítics més il·lustrats i més llegits, o amb intel·ligència natural i pràctica, perquè la seva funció és contribuir o facilitar la humanització de la societat i això no es pot fer sense cultura. No cal fer cap examen d’idoneïtat cultural per ser polític, però sí que s’agrairia més nivell d’intel·ligència innata, poc refinada però pràctica, aquella que es té, no per haver llegit o estudiat molt, sinó per la capacitat de discernir si es diu una tonteria o no. Estaria conten si alguns del salvapàtries moderns fossin, de forma natural, espavilats i, en cas d’ignorància, com diu molt bé el llibre dels Proverbis: callessin. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada