diumenge, 17 de novembre de 2013

Virtuts cristianes i virtuts públiques. 3 – Obertura a l’alteritat

L’acció política ha d’estar presidida per una actitud d’obertura als demés. Res d’allò que passi als humans ha de ser insensibles als polítics, especialment el seu sofriment. Tota la tradició bíblica és un relat de la sensibilitat que té Déu al patiment de les persones. En la narració de la trobada de Moisés amb Déu després de sentir la seva crida s’explica que el Senyor li digué “He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble (Ex 3,7-8).

Els cristians hem de transformar l’Aliança que Déu feu amb el seu poble a totes les persones que conformen la humanitat. La fidelitat dels jueus a aquest compromís diví es traduí en el seu compromís a que el seu patiment com esclau no es tornés a repetir amb altres persones. Aquest compromís segueix encara vigent amb nosaltres. Nosaltres em de renovar-lo i fer que els cristians tractem a les altres persones com Déu tractà als jueus alliberant-los de tot esclavatge. L’actitud amor als demés és un fil vermell que travessa tot el relat bíblic. Per això l’alteritat, expressada com l’estimació al proïsme és el gran missatge que esdevé nuclear a la confessió cristiana: “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d'estimar el seu germà” (1Jn 4,20-21).


L’alteritat motivà al bon samarità a no ser indiferent al sofriment de ferit del camí de Jerusalem a Jericó: “ S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar” (Lc 10,34). Per això Jesús, en el moment del seu comiat als seus deixebles deixa ben clar que l’amor als demés és el seu gran llegat: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 15,12). Així, les cristians en política han de ser transmissors d’aquest amor concretat en l’estimació al proïsme i viscut com a donació desinteressada i servei als demés. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada