dijous, 7 de novembre de 2013

Veritat oculta

La decisió de tancar el canal9 valencià ha servit perquè alguns dels seus periodistes expliquin, amb pels i senyals, les ordres donades per la direcció per manipular la informació en benefici dels interessos del partit en el poder. Aquesta circumstància m’ha fet reflexionar sobre la relació entre medis públics de comunicació i l’ofici periodístic. En una societat fortament depenen de la informació i de la comunicació els ciutadans necessitem una televisió i una ràdio pública lliures, no domesticada als interessos de qualsevol govern que ocupi el poder. El domini de la informació és una gran temptació per aquells que arriben el poder polític o tenen el poder econòmic i social de la societat. La diferència entre aquesta caterva d’interessos és que els primers, els polítics, estan sotmesos a l’escrutini públic i al control democràtic del parlament, i els altres no. Pocs governants escapen a aquest abelliment.


El poder polític ha de ser respectuós amb la veracitat de la informació. La millor garantia que tenim els ciutadans per preservar la llibertat individual i la col·lectiva és confiar en la imparcialitat dels mitjans de comunicació i confiar en que s’ocupen i es preocupen per la veracitat informativa. Això significa que, al costat de l’excel·lència professional, cal demanar als periodistes una honestedat alhora d’editar la seva comunicació. És tan fàcil manipular, distorsionar, amagar, treure el matís o caure en el maniqueisme, que cal vetllar escrupolosament perquè això no sigui així. No sobrarà cap esforç de vigilància cívica en aquest sentit. En aquest cas, el control democràtic és la millor garantia que tenim els ciutadans per defensar-nos que els mitjans públics de comunicació no siguin un instrument més al servei del poder polític.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada