dilluns, 11 de novembre de 2013

Virtuts cristianes i virtuts públiques. 1 – Donar raó de l’esperança

L’experiència creient aporta alguns referents que poden ser útils per construir aquelles  virtuts públiques sense les quals la política s’erosiona. Aquestes virtuts ajuden a evitar que la política sigui un simple joc de poders on el seus actors persegueixen únicament bescanviar interessos al marge de la construcció del bé comú i de l’enfortiment de l’amistat civil.

En una sèrie de comentaris diaris aniré exposant breument quines virtuts cristianes considero que poden ser aportades a l’espai públic per regenerar l’acció política. Es tracta d’una reflexió feta a partir de la meva experiència personal. Porto fent política activa des de la meva joventut amb diferents graus de responsabilitat i intensitat. Durant aquests anys he viscut la política en una destacada primera línia. En cap moment he amagat que el meu compromís era una resposta concreta a una crida ètica emergent de la meva confessió de fe. Per això era qualificat pels meus companys de militància política com “el cristià” la qual cosa en feia sentir perdut en un oceà immens d’aparent descreguts. Aquesta actitud d’afirmació cristiana no era compartida del tot per altres cristians també presents en política, els quals vivien separadament, aparentment sense problema, el seu compromís de la seva fe. Hi havia vergonya de proclamar sense embuts les creences religioses personals en uns llocs on la fe no era del tot ben rebuda.


¿Què vol dir confessar la fe dins de l’acció política? En el meu cas, era simplement procurar donar raó de la meva esperança i explicar les motivacions últimes de les meves opcions. Ara, amb la perspectiva que em dóna el temps crec que puc donar un pas més i, a més de poder explicar millor aquestes motivacions, crec que puc relatar les virtuts polítiques, els fonaments morals i principis que els cristians podem sembrar en l’acció política. Això és el que vull fer en una sèrie de comentaris que aniré publicant. Com podrà comprovar el lector que tingui la paciència d’anar-los llegint podrà comprovar que les seves arrels es troben en la lectura creient de relats com Benaurances, les paràboles del Bon Samarità i del Judici Final, i la passió de Sant Joan.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada