dimecres, 6 de novembre de 2013

Unitat cívica

En aquests moments de progrés cap un procés de transició nacional és important preservar l’amistat civil per aconseguir la màxima unitat per avançar amb èxit en aquesta direcció. La unitat cívica requereix una àmplia base social. Quant més gran millor. Les victòries democràtiques, per més legítimes que siguin per l’aritmètica, s’ha de recolzar en una base social sòlida i estable. Això pot donar-se ara o després d’haver consultat al poble català quin ha de ser el seu futur. Però cal treballar en aquesta direcció.


Ens cal consolidar l’amistat civil per construir aquesta base. La convivència a Catalunya no sorgirà només pel reconeixement dels drets o deures cívics; sinó també de la voluntat de formar part d’un país que decideix cap on vol anar i que es respecten els diferents criteris  i punts de vista. Aquesta amistat cívica neix del desinterès, del respecte vers el que la gent creu, pensa i expressa. Aquestes actituds es complementen amb la renúncia a defensar els convenciments propis com un tot inqüestionable i la disponibilitat a entendre el que pensen els demés per assumir-ne allò que permet establir unes premises de trobada i convivència. El numantinisme allunya, no redimeix dels errors passats. Només dialogant pausadament es poden establir els grans acords i consensos que permeten conviure cívicament en aquests moments de necessària turbulència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada